BARNATORT Progressa Adequadament

5 CIMS 5 HORITZONS 43,5 km (7h 39h)

2011-10-23T09:57:00.001+02:00

Cursa VOLTA PELS VOLCANS D'OLOT 12,5 Km (1h 24')

2011-10-23T09:31:00.000+02:00

RIALP MATXICOTS EXTREM 82 km (18h 54')

2011-10-02T22:04:00.000+02:00

II Rialp Matxicots Extrem

Rialp - Sorre - Llessui –Cabana del Pastor - Montsent de Pallars –Entremont- Montorroio -Pas de Mainera- Portella –Mare de deu de la Montanya - Caregue - Escàs - Surp - Rodes –Botella- Sant Romá de Tavèrnoles - Pont de Gulleri - Roni - Corba d’Aulo - Hotel Port Aine –Pic de l’Orri- Font de la seu - Berani – Sant Joan de Colinos - Rialp

82km /// 7000m +

DE torNADA des Geants

2011-09-13T10:43:00.003+02:00

Despres de 9 mesos d'entrenament, nervis preparacio de vacances i material i casi 900 km en cotxe a menys de 24h de la sortida l'Abuelita ens ha deixat i no he pogut pendre la sortida.

No pasa res, aquest any no pogut ser, ni ha moltes curses per fer i al Tor sempre si pot tornar.

Abuelita descansa en pau.

EHUNMILAK (RETIRAT Km 77)

2011-09-07T19:55:00.002+02:00

UT SOBRARBE 65 km

2011-09-07T19:20:00.001+02:00

TRAIL COLL DE NARGO

2011-09-07T19:10:00.000+02:00

ESTELS DEL SUD 103 km (35h)

2011-05-17T10:57:00.003+02:00

i al MAIG.....

10ª PELS CAMINS DELS MATXOS 64km (11h 28')

2011-04-21T20:16:00.004+02:00

i + ABRIL............

CURSA DE LA TALAIA 22 Km (2h 44')

2011-04-13T13:34:00.003+02:00

ABRIL ...

33ena CURSA DEL CORTE INGLES

2011-04-12T17:52:00.005+02:00

MItja Marato de GAVA (1h 50')

2011-02-22T13:42:00.005+01:00

Qui ningu es pensi que he estat parat.....

FEBRER

GR-10 XTREM Valencia 93 km (16h 32')

2011-01-19T12:42:00.006+01:00

Primera del 2011

93 km 3800 D+ de Puçol a La Pobleta d'Andilla, tot seguint el GR-10

Sortida a les 6 del mati

Temps final Oriol i Ferran 16h 32'

Mes info: http://www.gr10x.com/

TRAIL RUNNING ARBECA 37 km (4h 14')

2011-01-19T12:41:00.005+01:00

L'ultima de l'any, en bona companyia ....

Temps:

Ferran 3h 21
Oriol 4h 14

Mes Info: http://trailrunningarbeca.blogspot.com/

20ena CURSA MUNTANYA CEC COLLSEROLA 18km (1h 51')

2010-11-22T19:34:00.001+01:00

18 km de cursa light de muntanya per Collserola..... Temps final 1h 51, una bona manera de començar un diumenge de novembre estan a Barcelona.

1a PUIGSACALM EXTREM MARATHON LA GARROTXA 44,5 km (8h 41')

2010-11-06T10:58:00.002+01:00

Dur no..... durisssssimaaaa....

buff buff

Cavalls del Vent 2010 18h 54'

2010-10-08T13:31:00.006+02:00

Aquest any si ¡!!!!!!!! Finalment m’he tret l’espina clavada de l’any passat que no hi vaig poder participar per una lesio del genoll, aquest any la cursa pintava de maravilla, un circuit retocat 5 km mes llarg que l’any passat amb 85 km i 12200 mts de desnivell acumulat 24h NON STOP, 650 inscrits entre ells Kilian Jornet, Miguel Heras, Andy Simons, i un llarg etc de corredors bascos i catalans de primer nivell.

La cursa es totalmente recomanable, potser massa maca per fer-la tipus cursa, les vistes son fantastiques i es passa per llocs realmente increíbles que conviden a correr pero tambe a parar i seure una estona en una pedra o tumbat a l’herba i gaudir del panorama. Realment es una travessa per fer en 5 o 6 dies i aki es tractava de fer-la NON STOP en menys de 24h.

Aquest any el meu partner Ferran (dels pocs que encara es deixa enganyar) no va poder venir perque esta fent el trekking dels Annapurnas.

Segons els meus calculs el temps que m’havia de sortir eren 18-20h encara que moments abans de sortir i veure com anava la penya ja dubtava si podria fer-ho en menys de 24h.

A la sortida em vaig trobar al Fran Jungfrau de Tortosa amb qui vaig coincidir a la Matagalls 2008 i que tambe tenia previst fer el mateix temps que jo.

Nomes sortir....13 km de pujada amb mes de 1700 mts de desnivells positiu continuat, aixi que 650 boletaires enfilant amunt era de foto, jo i Fran vem sortir bastant enrradera i vem trobar algun que altre tap, a Fran s’el veia fort i vem quedar que cadascu anes al seu rtme i que la cursa ja faria per veurens, la verita li vaig seguir el rastre una estona i despres es va perdre entre la multitud i ja no el vaig tornar a veure (per desgracia va abandonar per problemes al genoll al km 69 despres de 15h de batalla).

De pujada em trobo al Sergi i al Xavi Transalpines 2009, amb els cuals vaig tenir una dura batalla particular ja que al llarg de la cursa ens vem avançar mes de 10 vegades ja que ells anaven fent paradetes pero qual li folien portaven molt bon ritme, i en canvi jo anava arrossegant-me de control en control sense parar al ritme que el cos em permetia...

Un cop coronat el Refu del Niu de l’Aliga, punt mes alt de la cursa, començem a baixar, jo vaig bastant be físicamente, em falla el cap que no para de fer calculs de temps i mil histories que fan que no trobi un bon ritme de carrera..baixant vaig força be, em trobo un tio de Formentera que em felicita per lo be que baixo, qui em coneix una mica hi ha anat amb moto, bici, corrent o inclus caminant sap perfectament que no se m’ha de seguir a les baixades ni a les pujades, ja que sempre vaig pel cami mes difcil...pero el mes recte...

Aixi que pim pam baixada ve baixada va, amb unes vistes incleibles de la Serra del Cadi vaig matan els km i quan estava apunt d’arribar al km 28 em trobo amb el Kilian Jornet que va coix el molt cobarde ha plegat, sembla que ja venia tocat del Kilimanjaro Quest..... li foto un crit i li pregunto si esta be, em diu que si, aixi que avall que fa baixada...

Amb quasi 10h i em planto al km 43 Refugi Prat d’Aguilo, alla faig un canvi de roba, menjo un poquet i al ataque cap al Pas dels Gosolans de pujada s’em fa de nit, pero decideixo no encendre el frontal fins arribar dalt, aixi que tinc la oportunita de veure una de les postes de sol mes maques que he vist mai... un cop dalt, frontal en marxa i a trotar.... baixo de conya adelanto força gent, enfilo la pista cap Estasen, parada a fer un most i a muerte cap a Gresolet, baixada de vertigen,plena de fang ostia aquí ostia alla adelanto 5 persones, Gresolet una mica de caldo i amunt, em quedo sense bateria al mobil i li demano a un noi que em deixi enviar un sms a la Cris per dir-li que tot va be.

Ja nomes em queda los temuts empedrats i ja esta, pujant començo a flaquejar, he menjat poc i allo es terrible, ademes fa força humitat, aixi que poc abans d’arribar al refu de St Jordi vaig mort, i li foto una xupada de Coup de Fuet que m’anima una mica, un cop al refugi menjo una mica, nomes queden 11 km, l’objectiu de fer 18-20 hores el tinc alla mateix, nomes em cal apretar, aixi que em foto un ibuprofeno amb un trago de coca cola i el resto del coup de fuet, buaaaa, aixo em torna la vida, vaig volar per la pista, vaig adelantar 12 persones de baixada a Baga... i finalment FINISHER CV en 18h 54’....buff s’em va fer llarga pero va valdre molt la pena, feta de menos a mes i amb bones sensacions a les cames.

Amb aquest cursa tanco la temporada ultra, la veritat molt content perque sembla que els genolls encara m'aguanten, l'any passat per aquestes dates pensava que mai mes tornaria a correr aixi que fer sub 19h en aquesta cursa tant dura ha estat fenomenal !!!!!!!!!!!

Resultats: http://www.naturetrails.es/2010/img/classificacionsfinals_parcial.pdf

Fotos: http://www.naturetrails.es/2010/fotos.php

Run Run Run....i el efecto MEJILLON

2010-09-26T21:54:00.009+02:00

VACANCES 2010

x la Bretanya francesa, la terra dels gals i dels corsaris !!!! 3000 km 15 dies desde Barcelona-Pineta-La Rochelle-Nantes-St Nazaire-Carnac-Quimper-Brest-Finisterre-Dinan- St Malo- fins al Mont St Michel.....

Mil aventures i km visitant noves terres, veient mil postes de sol, i menjant musclos, creppes, galettes, pates i formatges com un bon gourmand....

TRAIL ANETO 96 km

2010-08-05T16:27:00.015+02:00

"VUELTA AL ANETO" recorre los caminos que rodean la cumbre del Aneto y el macizo de la Maladeta pasando por el Valle de Arán. La vuelta natural que recorre los senderos de montaña y parte del GR11 a su paso por el Parque Natural Posets-Maladeta por el sur y el Valle de Aran por el Norte. Es un trail de alta montaña de 96 kilómetros y 5.950 metros de desnivel positivo acumulado. El tiempo máximo para realizar el recorrido es de 30 horas, lo que permite completarlo caminando a buen ritmo de marcha.

Pasa por siete valles del Pirineo Central: Benasque, Ballibierna, Llosas, Llauset, Barrabés, Nere y Artiga de Lin. Sus puntos culminantes son el Collado de Ballibierna de 2.728 metros, el Puerto de Vielha de 2.442 metros y el Puerto de la Picada de 2.477 metros. El trazado discurre por buenos senderos de alta montaña, donde los del Valle de Ballibierna son los más técnicos.

• Estas son carreras en autosuficiencia de participación individual o en equipo.• No hay avituallamientos líquido ni sólido. • Cada participante deberá disponer de la comida que crea necesaria. Es obligatorio un mínimo de calorías al inicio de la prueba.• El itinerario no estará señalizado especialmente para las carreras, se seguirán las marcas de los senderos PR y GR-11.• Avituallamiento en la llegada.• Está prohibido tener ayuda externa e ir acompañado de otras personas que no sean participantes inscritos en las pruebas.

http://www.nlmt.com/index.php?mmod=staticContent&file=cursa&IDf=121

A por otra..... este finde com autentics gladiadors Ferran i jo vem acudir a una nova cita del mon del utra trail...la Vuelta al Aneto del Trail Aneto de 96 km i casi 6000 mts de desnivell positiu.... un ultratrail autentic de pura muntanya com els que ens agraden als dos.

Sortida disabte a les 8h del mati del poble de Benasque i 30 hores i casi 100 km per endavant, pasant per Coronas, Ballivierna, Llauset, Anglios, Conangles, Port de Vielha, Vielha, Artiga de Lin i Port de la Picada per fer cap altre cop a Benasque...... casi res..... una passejada amb 12.000 mts de desnivell.

Aquest cop jo anava d’avanzadilla i vaig arribar dijous al vespre per tal d’aclimatar-me una mica a l’alçada i agafar força globos rojos...., vaig pujar amb el meu nebot i vem dormir a Senarta, la nit va ser trankila amb una mica de vent, pero amb bona temperatura.

Divendres despres d’esmorzar i fer una excursio per l’Ampriu, arriben Cris, els seus pares i la seva germana i fem cap al Camping del gran amic Tomas “La Borda d’Arnaldet” www.arnaldet.com alla fotem un dinar de ministre i tenim el gust de coneixer a tres corredors que venen d'Alacant de l’equip a To trapo www.atotrapo.com amb els quals vaig tenir el gust de correr durant els primers km de la cursa i que espero tornar a veure en una altre carrera, el seu lema OLD RUNNERS NEVER DIE.

Despres de dinar, banyet a la piscina, saludem a la familia Arnaldet i a la Pili al David que han baixat a banyar-se, a la tarda passejada per Benasque on hi ha força ambient i ens trobem al Sergi i Xavi de la Transalpine que tambe faran la llarga.

A les 21h fem cap a sopar a l’Hotel La Selva d’Ansils on tenim allotjats a la familia.... http://www.hotelselbadansils.com/, vaya hotelet.... jacuzzi a les habitacions, tot de pedra i fusta, nomes 10 habitacions.... buaaaa 100 x 100 recomanable, aixo si, el que fa la carrera mes val que no hi dormi.. si no potser s’ho repensa i no surt a l’endema...

Ferran arriba super tard i ens atrapa a mig sopar, acabat de sopar anem al pabello de Benas on instalem el camp base per dormir. A les 5.45 toca el despertador i fem cap a recollir dorsals, jo tinc el nervis a tope, Ferran esta trankil i se li veu que sortira a matar, esmorzem, ens vestim, fem la bossa i directes a la sortida.

Som 215 corredors que fem la llarga, la gent es veu bastant preparada, saludem algun company, fotos i a les 8h puntuals sortida a muerte a morir....la gent surt a tot drap enfila carrer amunt cap a Senarta... jo intento aguantar el tiron com puc pero vaig super accelerat la motxilla em pesa un munt i no trobo el ritme, aixi que li dic a Ferran que tiri i que tingui bona cursa que jo em quedo enrradera a veure si trobo el meu ritme.

Control de Senarta amb 48 minuts, vaig be, començo a enfilar la llarga pista cap a Coronas, vaig atrapant algun corredor i m’ajunto amb un xaval del Peru amb qui faig algun kilometre, es diu Mario, tambe venia de la Ehunmilak i coneix a la Nerea Martinez, quan enfilem les dures rampes de Ballivierna el deixo enmadera, mes tard ens tornarem a trobar.

Fa molta calor i la gent ja comença afluixar, pujant faig petar algu mes i finalment corono el coll on trobo a Sergi i Xavi.

Baixo amb ells a bon ritme cap a Llauset i s’ens ajunta un altre corredor, l’Argentino amb qui tinc el gust de fer molts kilometres fins a Vielha.

Arribant a Llauset em quedo sense aigua i omplo el Camel directe del riu, enfilem la dura pujada d’Anglios i apartit d’alla baixada matadora fins la carretera de Vielha, a la baixada jo i el Argentino ens despenjem i diexem al Sergi i al Xavi que no van massa fins, tambe els tornare a veure mes endavant.

Fins aquell punt la carrera era coincident amb la primera Ultra del Aneto i portava casi una hora de menos, aixo si que es progressar adequadament...

Em trobava força be, una mica de mal de cames, força gana i fart de veure aigua de riu...pero el cap em fa tirar endavant i arribem a la carretera i tirem cap a Conangles, control i enfilem cap el port de Vielha que passa per dalt del tunel.

Començem la pujada durisima amb molta calor, l'argentino va tirant de mi, jo ja no se per on navego, vaig fos.. a meitat pujada atrapem un grupet i els deixem, tot pujant sento una esquella de bou, penso que la calor m'esta fent una mala passada, pero al poc veig baixar un tio fent sonar l'esquella, quan arribo a la seva altura veig que es el Presi del Centre Excursionista de Lleida el reconec de La Cuita EL Sol, li preguntem si queda molta pujada i ens diu que no res, jo ironicament li dic no sera com la Cuita i ell es posa a riure i ens diu que no.

Apunt de coronar atrapem un altre corredor, el Joan Casas, ens ajuntem amb ell i seguim pujant, un cop dalt trobem un altre company de fatigues, l'Oriol Roca que em dona un tall de fuet que em retorna a la vida.

Descansem i pitant cap a Vielha !!!! baixem a bon ritme, anem sobre el temps previst, esperant arribar a Vielha km 52 abans de les 12h.

Entrant a Vielha estem morts, i ens decidim a entar en un bar a fer un beure, jo em casco una Cervesa d'un trago. La cursa es en autosuficiencia i esta prohibit rebre ajuda ni menjar, pero que collons si portes diners a la motxilla aixo tambe es ser autosuficient.

Vielha esta atope de gent enfilem cap el pabello, alla tinc la gran sorpresa de trobar-me uns animadora d'excepcio el Jefe Joan amb el seu fill i la novia !!!! quina sorpresa.

Entro al Pabello, em canvio de roba, mitjons i bambes, xerro amb el Joan que esta flipant de lo be que em trobo, prenc una mica de caldo i un entrepanet que tenia.

L'argentino ha sortit amb un altre grup, aixi que sortim Joan, els dos Oriols i un altre Joan que tambe s'apunta a a venir amb nosaltres.

Ens queden dos pujades llargues i ja estarem altre cop a la Vall somiada de Benasque, enfilem amunt, anant fent, els km ja pesen i la nit la tenim aprop, tot pujant ens distreiem un moment i ens perdem, intentem fer cuadrar el roadbook a cops de martell pero no hi ha manera, s'ha fet de nit em de tirar enrrera i desfer cami, perdem prop d'una hora, veiem uns llums els atrapaem, sorpresa son el Sergi i el Xavi, flipen de veurem encara per alla...els deixem enrrera i tot parlant atrapem un altre grup, carai el Mario el peruano..., el saludo i a fondo a recuperar el temps perdut..

Jo tinc un moment de baixon, pero sort dels companys que em fan tirar i anem xerrant, l'altre Oriol fara l'UTMB i esta prou fort, els dos Joans tambe estan fets un toros, i no perdem el pas, tot anant fent i dubtant una mica en algun lloc del cami arribem finalment al control d'Artiga de Lin, alla una mica de caldo una fanta i altre tall de fuet i a per la ultima pujada, el Coll de la Picada.

Vaig decidit a acabar, ens trobem amb uns cavalls salvatges i em quedo flipat, la nit esta estrellada, fa vent, pero son moments inolvidables, tiro fort i corono el coll, ja nomes queda baixar.. atrapem dos corredors mes i baixem la forta pendent de la picada sota l'atenta mirada del Salbaguardia, es impresionant...., per fi toquem els Llanos de l'Hospital, alli atrapem a l'Argentino i a 7 o 8 corredors mes, anem prou be i els deixem enrradera, agafem direccio font d'Alba i pim pam pim pam Baños de Benasque, no queden ni 12 km i ja estem, enfilem les ultimas baixades, intentem correr pero jo ja tinc el genoll obert i vaig ranquejant, passem Senarta aixo ja esta fet, comença a fer-se de dia, portem 23h, veig clar que arribarem sub 24h baixada final veiem Benasque enfilem el carrer pincipal, trobo el Lluis i la Loli que ens animen, apretem una mica i FINISHERS !!! amb 23h 48, posicio 73 dels 215 i dels 118 que finalmet hem aconseguit acabar.

Ferran el torero s'ha fotut un carreron amb un tiempazo de 18h 16 i la posicio 20 de la general, i lo mes important s'ha tret l'espina que tenia dels dos ultims abandonaments, esta fet una maquina i aquest cop ho a demostrat, no hi ha dubte, es l'home de ferro.

Un cop dutxat vaig amb Ferran a fotre un esmorzar que fa saltar les llagrimes, truita de bacon amb formatge regat amb un bon vi negre, tot un plaer despres de fer una Ultra com aquesta.

La veritat es que es tracta d'una ultra molt dura, pels km pels desnivell, pel marcatge i per l'autosuficiencia, pero realment es de les ultres mes maques que he fet.

He passat moments autentics i irrepetibles que es quedaran x molt de temps a les cames i al cap, son moments de pura vida que espero que durin per sempre... Gracies ANETO per deixar-te voltar, i espero tornar al 2011.

G2haundiak 88 km Finisher 20h 41'

2010-07-27T13:34:00.017+02:00

Una + , la g2haundiak de 88 km, la germana petita de la Ehun Milak les 100 milles de Euskal Herria.

La festa va començar dijous amb bastantes dificultats, vaig plegar dijous al migdia amb intencio d’anar trankil cap a Lleida a buscar Ferran i Marc, pero quan vaig arribar al parking de casa.. patapam li foto trompada a la columna amb la mala follada que em peta el vidre de darrera de la furgo....buaa per flipar...rapidament buscar solucio, per sort a Caglass Cornella es van enrrollar i tot i que ells no el teniem en van fer la gestio per canviar-lo de cami a l’unic lloc que el tenien disponible LOGROÑO......aixi doncs amb la furgo apedasada amb un plastic fem cap a Lleida on ens trobem amb Ferran que puja de Tortosa i Marc que baixa d’Andorra, sopem una mica, deixems el cotxes aparcats i tots amb la furgo cap a Logroño a dormir per dema canviar el vidre i continuar el viatge.

Arribem a Logroño a quarts de 3 de la matina i ens plantem adormir, en un carrer força trankil pero per desgracia al cap de poc d’estar instalats veiem que el carrer del costat era una autopista de cotxes i motos i casi no vem dormir del soroll...

A les 9.30 ens presentem a Carglass Logroño i ens agafen la furgo tot i tenir hora a les 11.30, fem una volta pel poble i esmorzem i cap a les 11 em truquen que ja esta acabada, PEFECTE, per fi alguna cosa va de cara..., aixi doncs seguim cami a Beasain.

Arribem a les 13.30 a Beasain (el Chamonix Basc) i de casualitat trobem on donaven els dorsals, tanquen a les 13h pero s’enrollen i els donen, de regalo una gorra, una botella de vi, una de sidra i un pot de pebrots del piquillo...aparquem alla mateix i anem a dinar a un caserio que ens recomana un de la UEC que coneix Ferran i fara la llarga.

Anem super be de temps, la sortida es a les 11 de la nit, aixi que despres de dinar anem cap al Instituto on tenim reservat parking per la furgo, alla parlem amb algun valent dels que fa la llarga, descansem una mica i cap a les 5 anem a la plaça per veure la sortida de la Ehun Milak de 167 km, alla animem als corredors i saludem a Samy i Ander que com a bons bascos van a per totes....

La sortida impresiona, molt diferent a les ultres de 80 – 100 km i encara mes a la d’una marato, la gent va sortir força trankila es veia clar que sabien que anaven a patir i no calia correr....

Nosaltres vem anar a dutxar-nos i a vestir-nos de romanos i cap a sopar...

Sopar de lujo amb amanida i rap a la brasa jerra de cervesa i carajillo a lo basco (dos dits de conyag amb got de café amb llet), amb lapanxa plena anem cap a la sortida.

Som vora un centenar de korrikolaris apunt per donar guerra, saludem a Lidia i pum tret de sortida. Impresionant pels carrers de Beasain, l’ambient es fenomenal i sortim amb bastanta força, al contrari dels de la Ehun la gent sembla tenir pressa.... comença a caure una pluja fina i tots tenim clar que ens tocara mullar-nos..

Correm fins enfilar la primera pujada, poc a poc anem tirant els tres junts, es negra nit, plou, esta tot mullat, hi ha fang i començem a veure boira...tot pinta bastant dur...

El circuit que feiem nosaltres es coincident amb la part final de la Ehun Milak, es mitja Ehun...., 88 km per la comarca del Goierri, la carrera dels 2 Grandes d’Euskadi el Txindoki (el Cervino basc), i el mitic Aizkorri .

Anem tirant bastant be amb un grup bastant gran de gent per unes senderes plenes de fang, on la gent no para de caure, Ferran va tocat, la nit no esta feta per ell i la pluja i el vapor li esta embrutant les ulleres i ja no sap per on trepitja, enfilem la temuda pujada al Txindoki, amb molt de desnivell i per un terreno imposible, sort que es de nit i no sabem on carai som, allo de dia ha d’impresionar... com podem fem cim, no para de ploure hi ha fang per tor arreu, les culades son continuades..., seguim tirant cap un altre pic el Ganbo per uns Prats que tot hi se de nit m’els imagino preciosos, pasem un control i els hi pregunto, quan carai es fa de dia en aquelles terres, em diuen que en una horeta fa es veura sortir el sol, enacara que hi ha molta boira i esta tot tapat.

Jo em despenjo una mica i vaig en solitari baixant per aquelles muntanyes, em trobo bastant be, el marcatge es fenomenal es imposible perdres, pim pam pim pam es fa de dia, Ferran i Marc m’atrapen, Ferran esta fins les boles i diu que al proxim control plega,Marc no diu massa cosa pero segurament tambe es quedara.

Arribem al km 36 son les 7 del mati, portem 8 hores de nit amb pluja fang i boira i encara no em fet ni mitja ultra... Ferran i Marc es queden, jo ni loco abandono, el meu objectiu era fer l’Aizkorri com sigue !!!! La tirada Unanue em va sortir, la sang basca em començava a bullir i tenia ganes de fer aquest ultra ni que fos a 4 potes, ademes que carai em trobava be, el temps tampoc no era tant dolent i tenia ganes de fer el mitic Aizkorri aixi que en solitari enfilo una altre pujada , vaig fent cami per unes rouredes impresionants donant voltes al cap i sense adonar-me començo a correr i atrapapo a un corredor, començo a xerrar i em diu que al km 50 abandona... collons, aixi que el deixo estar i tiro a veure si atrapo algu mes, conseguixo pillar a un altre i pam, lo mateix em diu que n’esta fart de tant de fang i que alla es queda. aleshores començo a veure clar que si em erem pocs encara n’acabariem sent menos..

Per fi km 50, alla tenim macarrons i ens podem canviar de roba, mentre menjo veig entrar a l'Ander que ha abandonat a Tolosa, xerro una mica amb ell i surto amb dos nois d’Andoain que coneixen el terreno.

Enfilem pujades i pujades i ens posem cami al Aizkorri, no es veu res pero intueixo que allo ha de ser dur, pasem per la Cova de San Adrian i enfilem el cami del Calvario, d'on vindra el nom....la veritat es que va pujant pero amb la fresca es fa soportable, faig cim i no paro ni ha mirar el paisatge, no es veu res... tiro cap avall, baixada impresionant un altre cim encara adelnato algun altre corredor. Aviatuallement i tiro cap endavant, allo ja esta sentenciat. pim pam pim, el dia es despeja surt el sol i la moral puja, paso per pobles guapissims amb gent que surt al carrer a animar-te, els nens corren al teu costat i t'ajuden, encara n'avanço algun mes vaig super be !!! ja linc el peu al coll queden pocs km, feia estona que ens controls em deien que el primer de la llarga anava per radera, i al final a 10 km del final el veig apareixer, va corrents el tio, no parla pero va be, l'animo i l'intento seguir pero es imposible el tio va per feina com si portes el segon a roda, al final el deixo estar, i em dedico a lo meu... enfilo la ultima baixada la gent no para d'animar, agafo l'ultim km pel passeig de Beasain que esta a petar de gent, soc FINISHER, no puc parar de correr la gent m'anima i jo no vull quedar malament, trec les ultimes forces i em casco l'ultim km a tope. Ja veig l'arribada multitut de gent animant, es genial, acostumat acabar de nit es una passada arribar a les 6 de la tarda a plena llum del sol rodejat de tanta gent que et dona suport, la veritat lo millor de la cursa va ser els organitzadors i voluntaris i la gent animant. Ultima rampa, Marc i Ferran m'esperen i m'animen i Cristina sota l'arc de meta per tirar-me la foto, GENIAL ja he arribat, temps final 20h 41'., posicio 50 de la general.

Una cursa molt dura pero que espero repetir un altre vegada amb millors condicions climatologiques, a poder ser amb la bona companyia de tots i a la versio llarga.

ZORIONAK a tots !!!!

Ara a per la propera els 100km de la Vuelta al Aneto en autosuficiencia..... http://www.nlmt.com/index.php?mmod=staticContent&file=cursa&IDf=121

Entrenaments Juny/Juliol 2010

2010-07-14T22:15:00.004+02:00

Entre una cosa i una altre no escric res, aixo no vol dir que no faci res...despres del Maestrat he tingut bastants dolors al peu i al genoll, pero poc a poc he anat fent cosetes... 24 km de la Cap de Rec, entrement pels roquers de Torredembarra fins Altafulla i entrenament gastronomic a Tossa de Mar, apart dels entrenaments que faig durant la setmana... i ara ja puc dir que estic preparat pel proxim repte: la G2HAUNDIAK Goierri Trail, una volta per terres basques de 88 km i 6500mts de desnivell positiu acumulat. web: http://www.ehunmilak.com/ . Fins a la tornada i a vivirrrrrr !!!! que son dos dies.

I TRAIL MAESTRAT EXTREM 118km (23h 49')

2010-06-16T22:57:00.014+02:00

DATOS DE LA CURSA

118 KM 3687 MTS DESNIVELL POSITIU ACUMULAT 130 CORREDORS A LA SORTIDA 77 FINISHERS

Extremadament EXTREM, no tinc paraules, una cursa dura dura de collons, 118km x pedregals interminables per l'alt maestrat, una zona realment tranquila i amb encant on una mica mes i m'hi deixo la pell per acabar-la.

Divendres Marc que baixava des d'Andorra i jo baixem desde Barcelona direccio Tortosa a recollir a Ernesto i Ferran, arribem cap a quarts d'onze a Roquetes i sopem un magnifc plat de pasta a casa Ernesto, d'alla sortim volant cap a Albocasser provincia de Castello, de cami ens para la Guardia Civil que debia pensar que erem terroristes, 4 tios peluts amb pantalons curts dins una furgo per aquelles carreteres aquelles hores no ha de ser gaire normal... Arribem cap a les dues a puesto plantem la furgo i a dormir. A l'endema ens aixequem i ens vestim de romanos i anem cap a esmorzar, recollim dorsals i direccio a la sortida.

Abans de sortir em toca la loteria i em criden a mi per revisar el material obligatori, em falten les malles llargues i em diuen que no puc sortir o que em penalitzaran, per sort Ernesto en porta dues i problema solucionat.

Sortida a les 10 del mati, a fondo, la gent no s'esta per histories, surt corrents carrer avall com si fos un 10.000, el temps es bo i fa caloreta, nomes començar ja enganxem una rierota (alla ni diuen rambla) que em recorda a la Transgrancanaria, Ferran i Marc no s'estan per histories i ens han deixat enrera, van forts. Ernesto i jo xino xano anem aguantant com podem i començem a identificar als que seran els nostres companys de carrera, poc a poc tothom es posa al seu lloc, es una cursa molt llarga i al final tot passa factura, no cal correr.

Poc a poc anem menjant kilometres, son els mes rapids de tota la cursa.. cap al km 25 ens trobem a Marc (que ha petat) li fa mal la cadera, anava amb Ferran entre els 10 primers i al final ha dit prou, l'animem que no abandoni i que continui amb nosaltres. Anem tirant les tres i de nou ens fotem a una altre rambla de pedres com boles de billar per tot arreu, es posa a ploure i fa fred, son 9 km interminables, una tortura pels peus, al final de la barrancada trobem a l'Adolf Aguilo que tambe ha petat, avui no era el seu dia.

Seguim Tirant fins que arribem cap al km 45 on Marc definitivament ens abandona, la cadera li segueix fent mal, segueix plovent i la idea d'anar a sopar un entrecot al bar li pot mes, jo m'ho repenso, pero finalment em decideixo a continuar, ens fotem bocata pernil i formatge i avall....soc tossut, no he abandonat mai, sabia que anavem a patir i per aixo he vingut, tot sigui per la semarrata FINISHER, en aquell moment les meves cames encara podien mes que el meu cap i per aixo segueixo endavant.

Preguntem al control com anem i ens diuen que ha abandonat molta gent, anem els 70 i pel que sembla Ferran el portem a 1 hora.

Per sort el temps ens dona una calma i podem gaudir d'un solet de mitja tarda que ens dona unes bones vistes de la Serra del Maestrat, anem per pistes molt enfangades que t'acaben d'arreglar els peus. Anem cremant hores i km i arribem al km 64 on menjem un macarrons que entren de maravilla, canvi de roba i au que ja es comença a fer de nit... La nit ens atrapa i começa el xou, el marcatge es molt justet i el terreny molt dolent, alla ens em acabar de fondre els peus les ganes de continuar...ens perdem varies vegades i sort d'Ernesto que es un gran guia, que si no jo hauria fet cap a Valencia. Cap a les 4 del mati aribem al km 92 i ens trobem un tio tombat a terra embolicat amb una manta que ha abandonat i esta molt xungo, sembla que el portaran a Albocasser, Ernesto em diu que si abandonem nosaltres tambe i ara soc jo que per collons li dic que no, ara era el meu cap el que manava, les cames ja no podien pero si estavem alla s'havia d'acabar com fos, a gates si cal, pero arribarem. Menjen una mica i altre cop a la negra nit del Maestrat...haviem remuntat alguna plaza, ara debiem anar cap els 60, nosaltres aquelles hores comptavem que Ferran ja debia ser finisher, pero el pobre anava amb els peus destrossat a poc mes d'una hora per devant nostre. Quan es fa de dia es el pitjor, et dones compte de masses coses i et venen el cap pensaments com que carai faig aki o podria haver-me quedat a casa o haver plegat a la meitat...o aqusta es la ultima, no en fare cap mes, etc etc. Pero es aleshores quan el cap ha de ser fort i tirar endavant i pensar que no estas tant malament, analitzar com et trobes i evaluar si realment no pots mes..sempre pots fer un esforç mes, i aixi km x km vas avançant i aguantant, aquelles alçades ja es questio d'anar restant. Despres de 20 hores i mes de 100km que son 18km o 3 hores? RES Finalment despres de donar mil voltes, i de veure Albocasser a lo lluny enfilem l'ultim km, de baixada ens trobem un pages que ens anima i ens diu que li venen ganes de plorar al veurens (imagineu quina fila portavem)... arribant al camp de Futbol ja veiem la furgoneta, cridem al Marc i el Ferran que surten a donar-nos l'ultima espenta, Ferran no es pot ni moure, nomes ens ha tret dos hores ha arribat lo 39 de la general amb 21h 34',Ernesto i jo arribem corrents per baixar de les 24h i creuem junts la meta amb 23h 49' el 47 i 48 de la general. ARA JA SOM EXTREMS !!!

Ens dutxem, Ernesto te un compromis familiar i marxa amb Cristina que l'ha vingut a buscar, Ferran, Marc i jo anem cap a la Senia a fotrens un chuleton ben merescut i tornada cap a casa que dilluns toca treballar. Sort del Marc que ha dormit i pot portar la furgo jo estic KO i em quedo fregit nomes entrar a l'autospita.

Web: www.trailmaestratextrem.blogspot.com
Resultats: http://www.cronochip.com/inscripciones/clasifications/vpdf/competition:106

PEDRAFORCA 360º Cami de la Cavalls del Vent

2010-06-15T21:44:00.004+02:00

CAP DE SETMANA 5/6 JUNY

Quedada del Team BarAndTort (Barcelona-Andorra-Tortosa)a Gosol, objectiu fer el Pedraforca 360 by Ferran.

Lo divendres ens trobem a Gosol al peu del Pedraforca, Marc el andorrano arriba amb un Range ultimo modelo que fa por... jo i ell ens disposem anar a sopar, tot tancat, per sort trobem l'Hostal obert i encara en donen de sopar, Ferran arriba mes tard i ens preparem per l'objectiu de l'endema.

Finalment ens proposem fer un mix del Pedraforca 360º pujant per la enforcadura desde Gosol per despres enllaçar amb un tram de la Cavalls del Vent.

Disabte a les 8 del mati toca el despertador, ja anem tard, ens vestim de romanos i lo primer que fem es anar a esmorzar al bar, bocata truita, vinet, carajillo, començem be... cap a les 9 arranquem a tot gas muntanya amunt, l'andorrano va dopat, porta setmanes d'entreno en secret i ens deixa flipats puja igual que ho faria el Kilian Jornet, es una maquina, fem la enforcadura i ens llençem tartera avall cami del Refugi Lluis Estasen, alli fem un Aquarius i comença la nostra veritable aventura...

La idea era baixar al refu de Gresolet fent la Cavalls, arribar fins el Refugi St Jordi per dinar i d'alla anar en busca del pas dels Gosolans i tornar cap a Gosol pel Colell....

Aquesta era la idea pero quan anavem de cami al St Jordi en algun lloc ens vem perdre.. Ferran i Marc anaven amb el seu pique personal i com sempre passa quan no s'esta per la feina vem tirar amunt i amunt i amunt fins que vem perdre les senyals.. i vem fer cami del Comabona, aleshores tot valents vem decidir sobre la marxa variar el recorregut, pasar de refugis i tornant pel recte..

Resultat, doncs sense menjar i sense aigua desesperats camp atraves cami de Gosol per almenys poder arribar per sopar..

Finalment vem cumplir l'objectiu fer hores i km, total unes 7 horetes i uns 35 km amb vora 4000 metres de desnivell.

Al arribar a Gosol un bon berenar, dutxa i sopar a Cal Moixo amb chuleton i botella de vi i carajillo i orujo inclos.

TRAIL LO PORT

2010-05-10T20:08:00.002+02:00

Sortida runner als Ports:

La Senia - Pauls travessant els Ports

CROS DE MUNTANYA CAN CARELLEU

2010-04-28T13:53:00.007+02:00

Cursa de 10,5km per Collserola.

Va ser el bateig en Muntanya del Triatleta Miquelo... el tio esta fort pero encara li falten molts petracols per guanyar-me al meu terreno....

Temps final Oriol1h 02' 21

Temps final Miki 1h 03' 52

FESTES DE PRIMAVERA 2010

2010-04-24T13:54:00.001+02:00

FESTES DE PRIMAVERA 2010

Divendres Concert de QUIMI PORTET al Palau de la Musica Catalana
Disabte ESTOPA a la Farga
Diumenge sortideta pel delta del Llobregat a gaudir de la Primavera

La Frase

2010-04-23T18:36:00.001+02:00

"La Cima es la mitad del camino"
Ed Visiteurs

FELIÇ SANT JORDI A TOTS !!!!

BISAURIN EXTREM SS2010

2010-04-14T23:28:00.008+02:00

Setmana Santa al Refugi de Gabardito a la Vall de Echo en companyia del amics de La Joca Club Alpi de Roquetes que aquest any marxen a fer el Trekking de les Annapurnes i s'han de preparar be.......

En un pincipi vem fer l'intent de pujar al Gabardito pero el temps no ens va acompanyar i no va poder ser, de fet aquell mateix dia 2 nois es van perdre mes de 12 hores intentant pujar i van tenir que ser rescatats per la Guardia Civil... a la muntanya no si val a badar, i si no s'hi pot pujar mes val no insistir, la muntanya no es moura de lloc. Un altre any sera.....

De tornada buscant el bon temps, paradeta per Alquezar, a fer la ruta de les pasarelas del Vero i gaudir del Somontano i la Sierra de Guara.

BODA TOMAS I PILI BENASC 2010

2010-04-12T13:54:00.001+02:00

BODA A LA BENASQUESA......... per fi els amics Pili i Tomas d'Arnaldet s'han casat !!!

Va ser un honor poder-hi estar i espero que sigui mol molt felisos !!!

CURSA DE MUNTANYA VALL DEL CONGOST 44,5 km (8h 08')

2010-03-25T18:37:00.010+01:00

Buuffff quin mal de cames.....ara despres de 4 dies encara noto les consequencies d'aquesta brutalitat de km..... de desnivell o d'hores... aquest cop he estat apunt de trobar el meu limit, pensava que no arribaria mai el final...pero que collons mai he abandonat i aquesta vegada menys !!!

Ha sigut una de les curses mes dures que recordo, anava molt just de cames, sense entrenar i mentalment estava tocado y hundido i aixi m'ha sortit... que una mica mes i converteixo la Marato en un ULTRA TRAIL XTREM, han estat 8 hores interminables....

El terreny era molt dur i exigent, +3800 mts de desnivell positiu, creuant tres cops el riu, amb fang, senderes estretes, patinades, pedres... buff que se jo de tot i mes, no hi faltava de res...

Despres de fer molt be el pas per la Mitja marato en menys de tres hores ha començat el meu calvari cami del purgatori.. alla m'he quedat sense piles, m'he enfonsat del tot, fisica i mentalment, i he optat per tirar del carro fins al final com fos pero m'ha costat un munt...realment s'ha de tenir algun fusible malament per fer aquesta cursa i ja no dic per acabar-la. Es tot un repte personal, no cal anar a la Transalpine per patir, aqui apropet de casa tambe ho saben fer be... la veritat es que a cursa esta molt ben organitzada i no hi falta de res, be potser si algun troç planet per cremar alguns kilometres sense patir tant...

Be finalment l'he acabat com he pogut, pensant que aquesta era l'ultima cursa que faria aquest any, tot i que no ho sembli a les fotos, n'he acabat tip del tot.... sort del fuet, el vinet i l'entrecot de nebraska que m'esperava despres que si no...

Ara ja estic mes animadet i penso que l'any que ve i he de tornar, es una cursa molt maca pero tambe molt dura i s'ha d'anar preparat....o... passa lo que passa... No n'apendre mai, el qui algo vol algo li costa....

A entrenar toca !!!!

Finisher XI TRANSGRANCANARIA 2010 (23h 45')

2010-03-11T18:14:00.010+01:00

Una Ultra mes a la butxaca, a les cames i sobretot al cap!!!!!

Els dies previs estava fet un mar de dubtes, despres de recorrer l' illa i el terreno amb cotxe i fer una mica de gastronomia, em vaig trobar amb ex companys de la Transalpine'09: els bascos Samy (3er classificat Master 40 Trans'10 123km) iLidia (guanyadora femenina Trans'09 92km) i amb els tarragonins Jaume, Berna i Josep Maria del TROTE-EXTREM.

Divendres l'ambient a les 12 de la nit a la Playa del Ingles era increible, et posava la pell de gallina i t'obligava a motivar-te a correr, portava und dies neguitos, pero finalment em vaig encendre com un misto !!! la sortida va ser inolvidable.....

Vaig sortir amb ganes, a disfrutar-la de valent, en tenia moltes ganes, portava massa temps parat i tenia el cap massa embussat de problemes i histories rares, necesitava correr per treure tota la porqueria que tenia acumulada.

Despres d'una kilometrada llarga per la sorra de la platja de Maspalomas, vem encarar un barranc ple d'aigua durant els primers 35km en pujada fins al primer avituallament, peus mullats i sorra, va ser una nit molt llarga, em vaig polir unes piles del frontal... i despres de varies pujades i baixades per senderes es va anar fent de dia, canvi de mitjons i anant tantejant les cames, fent trotades i caminant, vaig estar acompanyat de varios corredors canarios i amb un mallorqui.

Un cop de dia i amb baixada em vaig anar deixant anar, portava un bon ritme, el temps era prou bo i em sentia comodo.. vaig atrapar a un xaval de Barcelona (Jaume) i vem anar fent cami junts.

Al km 56 en un control em vaig trobar a la Lidia, la pobre s'havia fet mal al peu i despres d'una bona estona va decidir abandonar (una sabia decisio, quan el cos no esta be millor parar), em va saber molt de greu per ella, anava molt entrenada per fer-ho be i quedar ben posicionada entre la categoria femenia pero haura d'esperar un altre any (Lidia recuperat rapid).

La veritat es que a la Trans es passa una mica de gana, jo anava ben surtit de gels, pero la veritat una mica mes i em menjo el paquet de Klenex, es va fer bastant dur, pero sort que els km van passant i el paisatge del Roque Nublo i el Pico de las Neives et fan oblidar les hores que portes corrents..

Fianalment es va fer esperar, pero al final agafo el km 81 despres de 15 hores, alla dos plats de macarrons, canvi de mitjons i a la ataque a morir..

Baixant cap a Teror (x mi TERROR) faig amistat amb un xaval de Girona, fins que atrapo a un altre catala el Victoriano amb el que decideixo que acabare la cursa, tenia clar que la segona nit m'atraparia i ja no duia mes piles pel frontal i si m'havien de durar tant poc com les primeres necesitava anar ben acompanyat..

Tot trotant i xerrant, els km passen rapid, pero els meus peus ja começen a notar les ampolles causades per la sorra i l'aigua del principi, aleshores baixo el ritme, anem un grupet de tres i anem prou be, la nit ja ens ha atrapat i no podem despistar-nos el risc de perdres es molt gran. Fins aquell moment ja m'havia perdut 5 vegades i es perd molt de temps...

A 5 km de l'arribada m'escapo amb el company Victoriano per tal de ser sub 24h, ho teniem facil, pero amb les ganes d'arribar ens vem saltar un creuament i ens vem desviar un 20 minuts fins que ens vem adonar que no anavem be, un cop rectificat l'error enfilem per fi la tant desitjada Playa de las Canteras, on despres de 23h i 45 minuts trobo la recompensa d'arribar a meta.

Finalment, repte aconseguit !!!, content i satisfet acabo la primera Ultra de l'any amb un bon regust de boca, posicio 106 de la general i 50 de la categoria master 30.

Que tinguem molta llum aquest 2010 i que poguem fer molts km.

Salud i km, l'any que ve espero repetir !!!!!!!!!!

www.transgrancanaria.net

Compte enrrera ..... XI Transgrancanaria 2010

2010-03-02T15:54:00.002+01:00

Dema al mati marxo cap a Canaries queden 3 dies per que començi la festa.

123 km nomes.... 1, 2, i 3 vistos aixi son pocs pero juntats 123 son molts...., confio que tot anira be i tornar sencer i amb el diploma de finisher a la maleta. Je je ara per ara em fa mes por l'avio de Vueling que la Trans....

Vaig a fer-me la maleta i espero que no me la perdin...estic per anar vestit de romano a l'avio...

Fins a la tornada !!!!!!

Gerard Quintana DETERRATENTERRAT

2010-03-01T16:11:00.003+01:00

Ahir al vespre, tarde de diumenge TEATRE JOVENTUT Concert de TERRATENTERRAT de Gerard Quintana.. molt bo, i mes si hi vas gratis!!!!!

La TOSCANA a la catalana (Peratallada-Palau Sator-Pals)

2010-03-01T15:39:00.004+01:00

Cap de setmana de relax a la TOSCANA Catalana, INICI DE VACANCES !!!! i ademes del 2009.... per desgracia van començar amb una roda rebentada, espero que no sigui un mal presagi, tot el contrari, ara tot gira mes rodo que mai, en 5 dies estic a la TRANSGRANCANARIA !!!!!

Mitja Marato ciutat de Balaguer (1h 48')

2010-02-22T21:13:00.006+01:00

Cap de setmana a les terres de Lleida....

Dissabte relax a Camarasa, Ager, Corçà, La Pertusa i per la tarda.... UNIPREUS a comprar material per la Transgrancanaria!!!!

Diumenge per no perdre el fil...Mitja Marato de Balaguer, amb un fred que pelava i amenaça de pluja, i encara que vaig sortir poc motivat, al final no em va anar gens malament... 1h 48'. Keep on Running !!

TRANSGRANCANARIA 2010

2010-02-18T19:48:00.005+01:00

LLença't cada instant es unic no es repetira...... buaaaa al final despres de dubtar tant al gener i ja donat-ho per imposible, finalment m'han dit que tinc una plaça per la Trans 123 km !!!!!!

Aixi que sense pensar-m'ho dos cops m'agafo 9 dies de vacances que em queden del 2009 i cap a Canaries que vaig.

Els dies 5,6 i 7 de març estare a la TRANSGRANCANARIA 2010, quina millor manera que coneixer una illa d'una sola tacada i fent esport, 123 km non stop en menys de 30 hores.

Aquest cop el Ferran no m'acompanya pero espero no quedar malament i poder tornar el 2011 i repetir l'aventura amb ell.

Buuaaa no m'ho puc creure, aixi s'ha de fer, sense pensar ni dubtar...., apuntar-se a un repte aixi a dos setmanes vista significa que no tens temps de res, tants sols de tenir ganes d'anar-hi !!!!, aixi que endavant les hachas...cada instant es unic no es repetira.

A muerte a molillllllllll, ja ja ja

TEATRE CONDAL La doble vida del John

2010-02-18T19:44:00.002+01:00

LA DOBLE VIDA D'EN JOHN

Director Angel Llacer
Actors Joan Pera, LLoll Bertran, David Verdaguer del APM...

La millor comedia que he vist mai, carcajada assegurada...

Teatre Joventut MARC PARROT 50 anys de la nova Canço

2010-02-13T19:02:00.002+01:00

BUUUAAAA, concert de Marc Parrot fantastic al Teatre Joventut 50 anys de la Nova Canço, quin pajaro !!!! Que volen aquesta gent que truquen de matinada...., si els fills de puta volessin no veurien mai el sol.... FANTASTIC !!!!! Marc ets un crack !!!

LA MOLINA Febrer 2010

2010-02-11T21:30:00.002+01:00

Feia prop de 5 anys que no esquiava i aquest any finalment m'he tornat a llençar.....

La veritat es que aixo mai s'olvida, vaig xalar com un enano baixant per les pistes de la Molina amb els meus SnowBlade 99.9.

I fins hi tot encara vaig fer de profe dels petits Keneth i Pol, dos menuts que prometen molt i que es van portar de maravilla i no em van fer patir gens, de segur que aviat ells m'hauran d'ensenyar a mi moltes coses...

I CURSA DEL PASTISSET 25,3 km (3h 48')

2010-02-05T18:35:00.003+01:00

I Cursa de Muntanya del Pastisset de Benifallet, circuit Terres de l'Ebre.

http://www.cursadelpastisset.blogspot.com/

ENTRENO de CAP DE SETMANA

2010-01-25T19:25:00.008+01:00

BBBBUFFF com m'agrada patirrrr... Cap de Setmana d'ultraentreno, a tope!!!!

Disabte sortida de Trail Running: Desde petit que sempre volia anar corrents desde Torredembarra a Salomo, i aquest cap de setmana per fi em vaig engrescar, despres de mes de 25 anys anar per aquestes contrades amb bici i moto, finalment em vaig decidir a posar-me les bambes...

Ruta Torredembarra-El Castell-Mas de la Trunyella-Salomo-Vespella-Panta de Gaia-La Riera-Torredembara.

La veritat es que em vaig anar engrescant i per poc que m'han de venir a buscar, al final 4h 30' i 32 km de muntanya, gens malament.

Diumenge sortida endurera: feia 1 any que no agafava la moto i la pobreta ja no em debia ni coneixer...tinc el cul que ni m'el sento...tot i que era una sortida trankileta (a fondooooooo) tot reseguint la ruta del Raid del Baix Gaia que es celebrara el diumenje vinent 3 voltes a un circuit de 50km....vaig xalar com un enano!!! La veritat es que no em van deixar parar a fer fotos pero per sort en dos trialeras que ens vem enganxar una mica, enlloc d'ajudar vaig fer-ne alguna, espectaculars pero res a veure amb la realitat... Ja m'ha tornat el cuquet de la moto....

I lo millor !!! primera calçotada de l'any!!! Mmmmm que bons...

27ª MITJA MARATO DE SITGES (1h 49')

2010-01-12T11:46:00.010+01:00

Aquest any mariconades les justes...., començo l'any amb força !!!!! La primera cursa escollida va ser la 27ª Mitja Marato de Sitges, alla vaig anar no del tot convençut de que els meus genolls aguantessin tant d'asfalt... ho tenia que probar per veure per on petava.

Al final el resultat no m'ha desagradat, 1h 49' 34, i sense patir en exces, l'unic dolent es que ara porto dos dies amb molesties al genoll dret, van marxant i vull pensar que es per la falta d'estiraments i pel fred...

La cursa va estar molt be, a Sitges feia un sol esplendid i encara que estavem a cero graus es podia correr bastant be.

Ara toca recuperar aquest genoll i preparar-se per la propera, aquest any vull disfrutar molt i patir poc...

CAP D'ANY Pedraforca 2010

2010-01-06T19:46:00.004+01:00

Les Bruixes berguedanes diuen que assetgen els humans en dues dates, per Sant Joan i per Cap d'Any.

La llegenda diu a la nit de Cap d'Any a dalt de l'enforcadura del Pedrafoca si fan akelarres, i dimons i bruixes celebren l'entrada de l'any nou, les bruixes senyorejen els dos pollegons i amb les seves escombres van saltant de cim en cim i al pla de l'enforcadura hi fan els seus rituals.

Nosaltres no hi vem podem pujar per comprobar-ho, pero vem celebrar la entrada del nou any a Gosol, fent les primeres sortidetes del any, amb un dia explendid, i amb molta neu.....

ANDORRA DESEMBRE 2009 tot buscant al Pare Noel...

2009-12-08T18:33:00.004+01:00

Cap de setmana a Andorra, a xafar neu i començar les compres nadalenques, tio, Pare Noel, Reis....

Despres de fer les compres i de passar la nit a Engolasters, envoltat de neu i dels sorolls del bosc, vaig sortir a fer un mini Trail Blanch pel circuit de les Fonts, tot reseguint un troç del GR-11

Tot corrent em vaig trobar a un amic ben glaçat, no crec que fos algun participant de l'Ultra Trail d'Andorra....

+ Frase

2009-12-03T18:28:00.001+01:00

"Antes que el esfuerzo, las rocas y el viento, la amistad es el componente esencial en la montaña."
Geyson Millar

La frase

2009-12-03T18:27:00.001+01:00

Frase de la semana: "En la lucha contra la realidad, el hombre tiene solo un arma: la imaginación", Teófilo Gautier

86ª JEAN BOUIN de BARCELONA

2009-11-30T20:35:00.007+01:00

Temps final 52:50

http://www.jeanbouin.cat/resultats2009/res2009open_8.htm

PRIORAT NOV 2009

2009-11-23T20:31:00.003+01:00

Cap de setmana Furgonetero pel Priorat. Morera + Ulldemolins.

Fantastic entrenament per la Serra Major + una bona boletada i alguna ametlla robada....., Run to Remember !!!!!!!!!!!!

TRANS RUPIT - TARADELL + FESTIVAL DE CINEMA DE MUNTANYA DE TORELLO

2009-11-23T20:23:00.002+01:00

Cap de Setmana MONTSENY Novembre 2009

2009-11-10T19:47:00.004+01:00

Be, x fi despres de dos mesets de parada total, amb resonancia incluida i amb un diagnostic de Condromalacia Patelar Incipiente de Grau I, finalment m'he decidit a fer la meva primera sortideta al monte.

Vaig tornar molt tocadet de la Transalpine i la por a ressentir el dolor de meu estimat genoll em tenien molt atemorit, per sort poc a poc espero poder anar recuperant la força i la confiança i sortir reforçat d'aquesta mala experiencia.

La sortideta va ser curta pero la vaig disfrutar, 1 horeta pel Pla de la Calma en solitari a les 8 del mati al mes de Novembre amb un fred que pelava et fa sentir lliure i ajuda a retrobar la confiança en un mateix.

Que no parin els km, que ja torno a donar guerra !!!!, amb la diferencia que ara ja se qui mana aki... quan el cos diu para has de parar, jo li vaig voler ensenyar qui manava al meu genoll i casi m'abandona per sempre... prometo que el cuidare mes....

LA FRASE

2009-10-30T09:39:00.001+01:00

"El infinito está veinte pasos por delante del que abre huella y lo imposible sólo dos pasos delante de uno mismo."

Francisco Gan

La frase

2009-09-23T18:41:00.001+02:00

La frase

"Vive como si estuvieras sobre una montaña."

Marco Aurelio

TRANSALPINE RUN 240 km 30000 mts 46h 05' 39 SOM FINISHERS !!!!

2009-09-15T19:03:00.007+02:00

FINISHERS !!!!!!!!!

Ja estem de tornada, amb l'objectiu a la butxaca, la TRANSALPINE 2009 ja es nostra !!!!!, posicio 52 de la categoria MEN i 155 de la general, amb 46h 05'.

Video de la cursa
http://tv.massive-mag.tv/index.php?channel=Running&stream=flash&vod=

Fotos web http://www.transalpine-run.com/alps_cross_photos.htm

TRANSALPINE 2009

2009-09-02T19:20:00.002+02:00

TEAM RUNNING BARNATORT dema marxa cap a la Transalpine, ens veiem a la tornada. Salut i KM.

La frase de la Semana

2009-08-05T18:27:00.000+02:00

"Antes que el esfuerzo, las rocas y el viento, la amistad es el componente esencial en la montaña."

Geyson Millar

III CLASSICA OLLA DE NURIA 21 km

2009-07-22T18:07:00.012+02:00

III CLASSICA Olla de NURIA

Distancia 21 km

Desnivell acumulat 3880 mts

Quina anada d’Olla mai millor dit..., cursa super impressionant, brutal i dura com ninguna, + del 72% per damunt dels 2700 mts d’alçada, fent varios pics de 2700, 2800 i 2913 mts (Puigmal)... una veritable pallisa per les cames.

El dia va ser inmillorable solet i ventet suau que calmava la calor i que ens va permetre als corredors i acompanyants de gaudir d’unes vistes espectaculars del Pirineu d’est a oest.

L’organitzacio va estar perfecte, amb marcatge execelent del recorregut i un controls i avituallaments bastant ben posats encara que potser una mica justets si no portaves camel i Powers...

L’ambient fantastic, tant entre els corredors com per la gent que estava animant per tot arreu.

Estavem inscrits mes de 400 super atletes de varies nacionalitats, entre ells lo super Kilian Jornet, l’Agusti Roc i el mexicà Ricardo Mejia, Ferran i jo vem sortir dels primers per poder sortir ni que sigui a la tele, pero vem durar poc al devant ja que la gent anava com a motos..., semblava un encierro del San Fermin...

Finalement despres de patir bastant, som FINISHERS !!! i ja tenim mes apropet la TRANSALPINE RUN

FERRAN Temps Final 3h 18’ posicio 65

ORIOL Temps Final 4h 18’ posicio 218

Quina diferenciaaaaaaaaaaaaaaaaaaa....................

I Lo numero 1 KILIAN 2h 14.............. tela marinera.

Classificacions: http://www.unioexcursionistavic.org/arxius/documents/Resultats_Olla_2009.pdf

Red Bull X-Alps

2009-07-21T17:50:00.000+02:00

Una aventura de 818 kilómetros

30 deportistas extremos de los cinco continentes, entre ellos el granadino Ramón Morillas, compiten cruzando los Alpes en parapente o a pie. Es una de las competiciones más extremas.

Por Redacción digital digital@desnivel.es

Actualizado 21.07.2009 08:53

Ramón Morillas. Foto: Red Bull

Se trata de una de las competiciones deportivas más extremas del mundo. Y, desde el domingo, ya está en marcha. Es la Red Bull X-Alps. Una carrera contra el reloj a través de los Alpes: 818 kilómetros que arrancan en Salzburgo (Austria) y que recorren Italia, Suiza y Francia hasta su llegada a Mónaco. Durante el trayecto, los deportistas únicamente pueden viajar en parapente o a pie y cuentan sólo con el apoyo de un vehículo auxiliar.

La prueba no se detiene jamás. Los participantes pueden marchar durante las 24 horas y seguir la ruta que quieran, siempre que pasen por los siete puntos de control distribuidos a lo largo del recorrido. Los atletas tampoco podrán desprenderse nunca de su equipo de vuelo, cuyo peso es de unos 20 kilos, mientras escalan los distintos glaciares y picos que deberán superar y que alcanzan los 3.000 metros de altura.

Michael Gebert y Christian Maurer

Red Bull X-Alps es una competición bienal, que en 2009 se celebra por cuarta vez tras las pruebas de 2003, 2005 y 2007. Por sus exigentes condiciones, sólo está al alcance de atletas con una preparación excepcional. El granadino Ramón Morillas es uno de los elegidos y competirá por segunda vez, después de su participación en 2007, donde quedó en séptima posición.

Ramón Morillas, de 41 años, es un especialista en parapente y en paramotor. Tras su experiencia en 2007, ha decidido competir de nuevo, e incluso, ha hecho una inspección previa del trayecto para conocer el terreno: “Es una prueba muy dura, donde se combina la preparación física con la estrategia. Siempre hay que estar andando o corriendo y decidir si vale la pena o no escalar 3.000 metros para coger un buen vuelo”, dice Ramón, que forma equipo con su hermano Juan.

En su currículo, Ramón Morillas puede presumir de ser doble campeón en los Juegos Aéreos Mundiales y tricampeón del mundo de Paramotor. Especializado en batir registros, el atleta granadino ostenta, entre muchos otros, el Récord Mundial de Altitud en Paramotor, al volar a 6.102 metros (2006). Ha volado sobre el gran Atlas marroquí, el Kilimanjaro (Tanzania) y el Volcán de Fuego (México).

Fuente:http://desnivel.com/newsletter/desnivelaldia/object.php?o=18766

ANDORRA ULTRA TRAIL 105 Km

2009-07-09T18:27:00.017+02:00

Despres de mes de mig any d’angoixa i de preparacio finalment ja ha passat tot i la veritat es que vaig xalar molt i estic força content de com va sortir tot.

La sortida a les 0h al parking d’Arcalis va ser impressionant, 500 superatletes o millor dit 499 (jo no m’incloc) preparats per afrontar un dels trails mes brutals dels que tenim per aquí i que de segur acabara sent un referent com l’UTMB.

Despres de fer-nos unes fotos amb l’astre KILIAN i de desitjar-nos sort entre tots vem sortir com animals baixada avall sota la foscor de la nit. Baixada de vertigen per pista i corriols, la gent animant molt i un ambientillo que invitava a correr.

Comença la primera pujada forta, llarga i dura, la serp de llums es fa interminable, Ferran, Albert i jo anem forts, pujant avançem bastanta gent, comença a ploure ens abriguem i a fondo pim pam fins que arribem al primer control i alla ens trobem un grapat de gent bloquejada pel mal temps, sembla ser que la cursa s’ha neutralitzat i no es pot continuar, jo calculo que vem estar algo mes de mitja horeta i de seguida ens donen altre cop la sortida, pujada infernal, matadora, per un terreny trencat, trepitjem neu, sentim el so d’una gaita, primer penso que m’he trastocat per l’alçada pero no aquell so venia de dalt de tot, efectivament un pajaro estava tocant la gaita al Comapedrosa.... just quan estic a dalt es comença a fer de dia i la claror ens il.lumina el cami, les vistes son brutals, pero fa fred i no podem perdre temps en admirar el paisatge, començem el descens vertiginos cap al refugi del ComaPedrosa, la baixada es fa rapida, passem per un parell de glaceres i avall trobem el refu i primer avituallament. Alli em retrobo a Ferran i Albert que m’havien deixat enrrera.

Ferran ja tenia el coet ences i tenia que cremar la polvora aixi que ens diu que marxa que va tirant, aixo vol dir que ja no el veurem mes... (finalment FINISHER amb 20h), ens quedem Albert (Roquetero) i jo.

De cami anem xerrant amb gent i pujadeta va baixadeta ve, arribem al lloc d’on sortia el Trail de 30km, son les 8.30, la sortida era a les 9h, aixi que per casualitat i per alegria de tots podem saludar a les noies. Cris, Lidia i Nuria que estaven esperant la sortida.

Ens despedim i començem una altre de les pujadotes d’examen, allo semblava una prova de KM vertical o la Cuita al Sol, pim pam pujada, baixada anant fent arribem a un control i ens diuen que han suprimit una part de la cursa pel mal temps d’aquesta nit i la previsio de tormenta a la tarda i ens desvien cap a qui sap on, de fet no ho sabien ni ells, ens van fotre per una condenada pista que acabava en carretera asfaltada fins casi a tocar d’Ordino, baixada cap Andorra i la tira i mitja fins arribar a la Margineda, un veritable calvari pel coco i les cames.... Un cop a la Margineda menjem un mica d’arros ens canvien mitjons, reposem una mica i enfilem muntanya amunt, anem nant fent no teniem presa anem fent algun cadáver pel cami, molta gent havia abandonat deien que prop de 250...dels 500 no teniem clar el que cadava pero nosaltres amunt, cap a mitja tarda comença a ploure i a ratos a pedregar, la cosa es posava lletja, anavem xops i a ratos feia fred.

El paisatge guapissim, i tot aixo et fa oblidar els mals moments de l’asfalt de baixada a la Margineda, baixant per aquell bosc m’adono que porto les bambes trencades, maileides Salomon queden mes de 30 km i vaig amb la bamba tocada i els cordills trencats, m’es igual jo tinc clar que acabar amb bamba o sense....

Control a Comella, arrosset calentó amb tomaca, ens fotem dos plats cadascun, i tirem mes avall, no para de ploure, el paisatge ja es conegut i aixo em dona confiança, recorrem un tram de la Marxa Cap de Rec, Albert va tocadet i li costa assimilar que no queda res que es questio de paciencia i que podem acabar, nomes cal tirar endavant.... per sort Albert es un tio fort i intel.ligent i no em va costar gaire posar-li les piles i al rato ja el tenia devant meu marcant el ritme, millor dit el ritme el marcava jo i ell anava per devant a la seva com es habitual. Anem xerrant amb gent, coincidim amb un parell de bombers d’Andorra que ens van donant conversa.

Avituallament super a Canillo, ja nomes queda una pujada i una baixada, a mitja pujada de la ferrata ens agafa la nit, i nosaltres encara ens en fem petar a un parell, l’objectiu el tenim a tocar, al ultim control al Coll d’Ordino trobem un company i fem la baixada junts, arribada a Ordino a les 24h 07’ som FINISHERS del I ANDORRA ULTRA TRAIL.

classificacions: www.andorraultratrail.com/images/stories/Result/ultra_gen_cat.pdf

La frase

2009-06-30T19:25:00.001+02:00

"El camino de la montaña, como el de la vida, no se recorre con las piernas, sino con el corazón."

Andrés Nadal

ANDORRA ULTRA TRAIL 105 km

2009-06-29T13:33:00.002+02:00

Aixo ja esta apunt nomes queden 5 dies.........

La Ultra Trail cuidarà la seguretat dels corredors al màxim

: Els organitzadors Válerie Lafleur i Gérerd Martínez, ahir a Ordino. Foto: ANA ANA

I. M.
ORDINO

La Ultra Trail, que es disputarà el cap de setmana que ve en terres andorranes, tindrà un espectacular dispositiu de seguretat. Absolutament tot estarà cuidat al màxim i d'això s'ha encarregat l'empresa Cims Màgics, l'organitzadora d'aquest esdeveniment únic, en col.laboració amb Vallnord.
La cursa, que volta tot el Principat i que començarà la mitjanit del divendres al dissabte vinent, tindrà un total de 105 quilòmetres de recorregut i 7.700 metres de desnivell positiu, una bogeria que només poden fer d'una tirada gent realment preparada. El que no deixa de sorprendre és que el 29 d'abril es van tancar les inscripcions i hi correran prop de 500 participants, entre els quals hi haurà l'elit mundial, partint pel campió del món actual, el català Kilian Jornet. Per garantir la seguretat, hi haurà 39 dispositius de control, deu d'ells, d'avituallament. Hi haurà un control manual per als corredors en cada punt en el qual hagin de fitxar i un altre a través del xip per tenir localitzat tots els participants en tot moment, 22 persones de la creu Roja, 12 del GRIM, 10 ambulàncies, un helicòpter i un total de 120 voluntaris. La nit pot ser traïdora i ningú vol sotracs en un espectacle únic.

Font http://www.elperiodicdandorra.com/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=624721&idseccio_PK=254&h=

III MARXA CAP DE REC 2009 (51km)

2009-06-26T20:20:00.004+02:00

http://capderec.wordpress.com/

Molt a dir de la marxa pero pocs temps per dir res, aixi que .....una mes... el temps passa volant..

MARATON ALPINO MADRILEÑO 2009

2009-06-22T12:23:00.003+02:00

INCREIBLE, !!!!!!!!!!!!!! en la seva primera participacio en una Marato de Muntanya i en terres llunyanes i desconegudes, el meu amic, company de mil aventures i parella del equip TEAM RUNNING BARNATORT a la Transalpine Run 2009 FERRAN SEBASTIA MARGALEF ha deixat bona marca en el seu pas per la MAM 2009, acaban finisher amb un temps final de 5h 25' en la posicio 24 de la general (300 participants) i a menys d'una hora del guanyador Aurelio Olivar (4h34').

LLastima no haver-te pogut acompanyar en aquesta aventura, Ferran ets una maquina, t'ho has currat un munt i estic realment content i orgullos de coneixe't i de poder compartir moltes curses al teu costat a veure si s'em encomana alguna cosa.

FELICITATS ULTRA FERRO no hi ha qui et pari.............

Frase de la semana

2009-06-17T11:15:00.000+02:00

Frase de la semana:

"La vejez comienza cuando el recuerdo es más
fuerte que la esperanza", Proverbio indú

SORTIDA A NURIA

2009-06-17T10:49:00.005+02:00

Entrenament en alçada, finals de Maig:

Dissabte Queralbs-Nuria-Cami del Enginyers-Coma de Vaca-Queralbs

Diumenge Fontalba-Puigmal-Nuria-Fontalba

VOL DE COLOMS

2009-06-12T10:40:00.006+02:00

Ja fa dies que hi vem anar, pero encara no havia portat a revelar les fotos jeje......., vol amb

globus per la Garrotxa regal de familia de reis !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Experiencia molt recoman

able, vistes fantastiques de la Garrotxa, Volcans, Fageda d’en Jorda i al lluny es pot veure el Cadi, Pedraforca, Montseny i fins hi tot el mar al fons.....

La veritat es que vem tenir un dia bastant bo, sense aire i amb bona visibilitat, la sensacio de volar es fantastica encara que no tant adrenalitica com el parapent biplaza improvitzat que em va tocar fer a Benasque ja fa uns anys amb el meu amic Tomas... Per la resta perfercte, copa de cava i coca de llardons a mitxa volada a 1600 mts i esmorzar de fesolets de Sta Pau, embotit i butifarra al acabar!!!

Bon cap de setmana de relax de per posar gas al globus que tambe es important....

22a ROMANICA DE RESISTENCIA DE NAVAS 80,2 km

2009-05-14T09:29:00.010+02:00

Era el cumpleanys de Ferran (UltraIRON) i quina manera millor de celebrar-ho que fent una gran Marxa de Resistencia i primera nocturna de l'any de 80,2 km.

Disabte em trobo a Navas amb Ferran i com era el seu aniversari em va convidar a dinar, vem anar a Cal Ramon (lloc molt recomanable),

alla vem omplir els disposits de glucogen a tope com si fos l’ultim sopar, amanida, tallarines, entrecotte, xai, botella de vi fins el final, postre i carajillo, l’aigua ni la vem probar no fos cas....

Recollida de dorsals i ens preparem per la guerra, sortim a les 18h, xino xano, la cosa comença amb pujada i el dinar encara pesa, anem trinxant km i començem a trotar, pim pam anem pasant gent, el paisatge es prou maco pero no ens podem aturar gaire, la nit s’apropa i l’amenaça de pluja ens ronda, em de fer el maxim de troç de dia.

La nit ens cau al damunt, i els cants d’ocells, granotes i besties de la nit ens acompanyen, anem bastanta estona sols, com que portem un bon ritme creiem que podem fer un bon temps 13/14h, xip xap xip xap passem varies rieres i en mullem els peus, mentre la pluja fina va caien pero no molesta.

El marcatge de la marxa no es gaire bo i els avituallaments son bastant limitats, per un moment casi ens passem un creuement i ens perdem, per sort uns companys ens van avisar i refem el cami, pero cap a les 5h del mati, despres de 11h de batalla i en un moment de relax desgraciadement ens vem saltar una senyal i ens vem perdre amb la mala sort que vem enllaçar amb un altre GR que anava cap a Vic enlloc de Navas. Quan et perds l’ho fotut i mes si es de nit es que quan t’en adones ja t’has passat un munt, despres de 3 hores de caminar desde l’ultim control estavem a 20 km del seguent, es a dir ens estavem allunyant cada cop mes.. per sort ens vem ajuntar un grupet de perduts (Jordi i David) i gracies al mobil d’un d’ells vem contactar amb l’organitzacio que molt amablement ens va repatriar fins el seguent control per tal de poder continuar normalment la marxa, pero amb tot potser vem perdre 1 hora o mes.

Finalment ja de dia enfilem l’ultim tram fins a Navas, son les 8 del mati, despres de 14h 19’ tornem a estar al punt de partida, repte assolit i molt bon entrenament.

Dutxeta, bocata truita, i cap a casa que ja es diumenge, jo estic a 80km de casa pero Ferran ha de baixar a dinar a Tortosa i encara li queda una bona pallissa.+

Temps final 14h 19h posicio 89 de 344 sortits i 281 arribats.

Resultats: http://cen.totnavas.com/documents/nivells/1220457395.pdf

II CURSA DE LES FONTS XERTA (26km)

2009-04-28T13:20:00.004+02:00

Dades tècniques de la Cursa 2009:
Distancia: 26km
Desnivell + (subida):1650 mts
Desnivell - (bajada): 1650 mts
Desnivell Acumulat (+ y -): 3300 metres
Desglose recorrido en %:
Senda: 82 %
Pista-Camino: 11%
Asfalto: 7%
Grado dificultad: medio-alto

Opinio: Fantastica cursa de muntanya de 26km, i tot i que diumenge el temps es va despertar indecis finalment vem poder gaudir d’un bon dia de muntanya i d’una prova dura de les que et fan suar i patir de veritat.

El paisatge i el circuit inmillorables Vall de l’infern, pujada a la Coscollosa, La Moleta,,, terreno dur pero molt ben marcat, l’organitzacio, els avituallaments i el tracte de la gent de Xerta excelents, felicitats Karim per la feina ben feta, ens veu fer passar un gran dia i les baldanes del final ens van recuperar al 100%.

Temps final 4h 09’, Ultraferran i Albert unes maquines estan fets uns catacracks, es nota que corrien aprop de casa i la motivacio els va fer volar... els haure de lligar curt sino al AndorratUT no els hi veure el pel.

CURSA BOMBERS 2009

2009-04-16T12:29:00.002+02:00

No cal fer cronica.

Finisher 52' 53

Resultats: http://82.223.162.88/cbb2009/resultados.php?lang=ca

6 MARXA LA SELVA MUNTANYES DE PRADES 67,5 Km

2009-04-02T09:33:00.002+02:00

No tinc temps de fer cap cronica. Aixi que transcrit la de la FEEC:

La pluja i el fang, protagonistes de la 6a Marxa de La Selva del Camp-Muntanyes de Prades
Quan la pluja va parar de caure, poc abans de començar la sisena edició de la Marxa, els 473 participants es conjuraven per veure si en Tomàs Molina havia errat en els seus pronòstics. Però tot va ser un miratge i, sens dubte, van ser un obstacle més pels agosarats participants de la 6a Marxa de La Selva del Camp, celebrada el passat dissabte 28 de març i organitzada pel Club Excursionista d’Aritjol.
Enguany, el recorregut es va fer en sentit contrari que en l’edició anterior, fent que la gran duresa de l’itinerari es concentrés en la primera meitat de la caminada. Amb això es volia aconseguir un recorregut atractiu, per mantenir-ne els punts més emblemàtics.
Les primeres pujades cap a Bonretorn van fer alentir el ritme dels participants i van provocar que el grup s’estirés sense produir taps. Però això no era res comparat amb la “trialera” a la que es van haver d’enfrontar, plena de pedres i fang, per on havien de pujar i esbufegar a cada passa si no volies quedar baldat abans d’arribar al primer control, situat a l’Albiol.
El camí cap a Mont-ral era nou; s’endinsava per la obaga vall del Glorieta, atapeïda de pins, alzines i moixeres. El control al poble de Farena era el darrer respir per agafar forces abans d’encarar una de les pujades més fortes i temudes pels participants: l’ascens al refugi de Cogullons (més de 500 metres de desnivell en 5 km). Al capdamunt de l’aixopluc, onejava la senyera catalana enmig d’una boira que cada cop era més espessa.
El temps ja no va aguantar més i començà a ploure sense parar fins al final de la travessa. Camí cap al tossal de la Baltassana les capelines van fer acte de presència entre els participants, que van aguantar com autèntics campions el fangueig i la pluja que no cessava. Coronat el tossal i sense poder veure més enllà de la boira, el camí iniciava un ràpid descens cap a Prades, on les botifarres i el pa amb tomàquet feia refer fins al més defallit dels participants. El contrast entre l’ambient fred i la suor dels participants provocava que dels mateixos cossos sorgís una “fumarada” digne d’efectes especials. Els corriols es convertien en rierols i les pistes i camins en un fangueig interminable, fent difícil mantenir l’equilibri sense relliscar.
Pel control de Capafonts, situat dins de l’oficina de turisme, desfilaven els participants, mullats fins el moll de l’os. Aquests duien un braçalet situat al canell, que incorporava un codi de barres i que identificava el seu pas per un lector. La modernització ha arribat a la Copa Catalana.
La última pujada forta del recorregut duia dalt del pont de Goi. El pont de roca natural emergia fantasmagòric entre la boira, però no perdia la màgia del lloc ni un dels atractius de la marxa. Arribant al control del coll de la Mussara només restava baixar de nou cap a l’Albiol i deixar que la plujosa nit acompanyés a les 382 “cuques” de llum que, tot baixant, arribaven lentament al pavelló esportiu de la Selva del Camp, embarrats, mullats, cansats. Però, alhora, contents d’haver completat la caminada.
La pròxima cita de la Copa Catalana de Caminades de Resistència serà el proper cap de setmana, a la novedosa però veterana Molins de Rei-Montserrat.
Crònica elaborada per Albert Torrent (Comitè Català de Marxes)
(31/03/09

Temps Final 12h 13' ens vem perdre al principi i despres vem anar fent paradetes i fins hi tot a Prades vem saludar al senyor Therry (carajillo) aixi que em dono per content.

MITJA MARATO DE MUNTANYA VALL DEL CONGOST (21km)

2009-03-24T18:18:00.003+01:00

Pedazo carrera, organitzacio excelent, circuit inmillorable. Temps final 3h 09’

Disabte vaig fer cap a Aiguafreda, un poblet força tranquil que no coneixia i que em va agradar molt pero diumenge quan em vaig aixecar i vaig sortir de la furgo em vaig acollonir... cotxes aparcats, gent corrents escalfant, temperatura 1ºC, la veritat es respirava un ambient d’alt nivell i ja em vaig començar a preguntar que cony hi feia jo alla....

Vaig recollir el dorsal i vaig tornar cap a la furgo, no volia veure res mes del que passava alla fora per no posar-me mes nervios, sabia que els companys de fatiga de la MM’08 Karim i Carlos de Xerta sortien a les 7.30 per fer la Marato, feia fred i no els vaig anar ni a veure sortir. Per sort al mati nomes donaven els dorsals aixi que si volia conseguir la samarreta havia de fer les 21 km, que si no potser m’hauria fotut altre cop al llit.

Son les 8h15, vaig cap a la linia de sortida, erem un fotimer de gent prop de 300 participants, em faig l’espavilat i em poso dels primers, aprop de l’Agusti Roc a veure si li agafo el rebufo i penso que aixi evitare els embussos del començament, sona el coet de la sortida i arrenquem a correr, costa amunt que fa pujada, a la primera curva ja m’avien passat mes de 50 persones i a la segona potser 100, total que quan comença el bosquet i les primeres rampes de pujada estreta ja vaig al pelotón de la cua..., m’atavalo una mica, en aquells moments pensava que l’unic cadáver era el meu, estic apunt de engegar-ho tot a rodar, quan dic tot, vull dir aquesta cursa i totes... pero per sort començem a baixar per corriols i em vaig animant pas a pas, la gent va folladissima, veig les primeres caigudes, era per fer-se mal, mes pujada i bastant durilla, els extraterrestres ja els tenia per devant i jo ja no els veia, recullo algun cadáver pero la gent seguéix tirant bastant fort. Km 9 primer control, em menjo un tall de taronja, poso gas al globo i em llenço baixada avall, ara començo a disfrutar de veritat em trobo be i el paisatge es guapo de veritat, pim pam pim pam no paro vaig a tope mes rapid que amb moto, corro, salto, derrapo, xalo com un nen, algu em diu que despres de tota aquella baixada vindra una pujada bastant forta, es igual, no hi penso, em vaig creixent, pujo i baixo a bon ritme paso algun cadáver mes, bé mes que cadáver era gent asenyada que no volia fer-se mal, baixem per un tram bastant tecnic, anava envalat i zuuuumm fotu una ensopegada de les xungues i amb el nas oloro la farigola humida del terra, per sort portava les ales i arrenco el vol i evito deixar-me la cara a ralles, la veritat em va anar molt just, em paro un moment i em poso a riure tot sol de pensar el que em podria haber passat....

Continuo endavant, pujadeta forta pim pam, n’adelanto algun mes i fins hi tot crec que alla adelanto a l’ultim de la Marato el Xeic de Corredors.cat, queden 5 o 6 km de pista fins Aiguafreda, ja ni paro a l’ultim avituallament, per un moment em proposo baixar de les 3h, pero el meu turmell em diu que no, esta resentit dels 51 km dels Castells de Segarra i penso que millor que ho deixi per un altre dia, que avui ja ha patit prou i la semana proxima l’hi esperen els 68 km de La Selva, aixi que afluixo un pel i arribo a meta en 3h 09’ molt content i satisfet.

A l’arribada em trobo a Carlos de Xerta, per un moment em quedo flipat i penso ja ha acabat la Marato???, tant rapid van??? Nooo sembla que estava fotut d’una lesio i nomes ha fet la mitja marato acompanyant a Karim i altres de la UEC Tortosa, bufff quin respir...

Recullo la samarreta i la bossa d’obsequis amb fuet i ampolla de vi, em dutxo amb aiguafreda (fent honor al nom del poble) i em menjo l’entrepa de butifarra que estava bonissim.

Despres anem a veure l’arribada dels primers maratonians....., collons quins cracs, arriben sobrats, sense cara de patiment, veritables monstres, veient-los a ells tot sembla molt facil, a mesura que pasa el temps ja arriben mes tocats, ensangrentats, suats, destrossats... Karim es fa d’esperar, per un moment ens fa patir i pensem que li pugui haver passat alguna cosa pero finalment el veiem arribar, molt sencer i content el felicitem i ens despedim fins la propera.

Ara recuperation a tope i a per La Selva del Camp Muntanyes de Prades..

X MARXA CASTELLS DE LA SEGARRA 51Km

2009-03-18T17:12:00.003+01:00

Primera Marxa de la temporada, 51 km i poc mes de 1000 mts de desnivell. FINISHER 7h 51

Despres de tota la setmana amb un encostipat del carai amb mocs verds que recordaven el blandiblue, vem fer cap a Guissona per fer una de les Marxes mes light del calendari.

Pujem disabte per dormir alla i ens trobem a Cervera amb els companys de batalla, Ferran de Tortosa, Familia Queralt i Ximo de Roquetes i amb Lidia de Madrid que finalmente tambe s’ha apuntat.

El mati comença be, no fa gaire fred, nosaltres sortim dels ultims, aixo de dormir alla mateix sempre et fa perdre temps. Ferran te pensat fer-la corrents i surt a muerte, es una maquina, ens despedim d’ell i ja no el veiem mes (temps Ferran 5h 02). Jo encara estic fotut de l’encostipat i no em trobo preparat per seguir el ritme de Ferran.

A la sortida la butifarra de gent es important, tenim vora 1500 persones per devant i no cal correr, em junto amb Albert i Moises i començem a passar gent. Al cap de 5 minuts Albert i Jo anavem corrents, a la merda l’encostipat, anavem avançant gent i el ritmillo era bo, anem sumant km i alternant ratos de correr i caminar.

Xino xano fem el km 26 mitad de cursa, avituallament de luxe, escudella, butifarra amb formatge, coca, fruita, carajillo, un 10 per l’organitzacio, quantitat i qualitad per un tubo.

Despres de l’apat tornem a la pista, la temperatura ja comença a pujar, la veritat es que la pista i el paisatge ja començen a cansar al coco, pero pim pam passem Cervera, nomes queden 18km, al rato ens truca Ferran que ja havia arribat el molt animal, fem les ultimes corregudes i finalment arribem al passeig de Guissona on Ferran ens espera per animar-nos, arribem al Poliesportiu temps final 7h 51m.

Bocata, cerveseta i dutxeta, i Albert, Ferran i Jo anem a animar al resto dels companys que arriben amb 9h 30 molt bon temps tambe...

Conclusio: Cursa un tant aburrida pero molt bona per entrenar km, organitzacio i avituallements perfectes. Sensacions bones tot i que em vaig notar una mica fluíx de cames, ara a per la propera i sense descans 22/03 Mitja Marato de Muntanya Vall de Congost.

MITJA MARATO DE BARCELONA

2009-02-08T19:19:00.005+01:00

Prueba superada !!! he conseguit tres objectius:

1er Disfrutar d'una cursa d'asfalt sense patir gaire.

2on Acabar la meva primera Mitja Marato d'asfalt.

3er Baixar de les 2h (temps final 1h 55')

La veritat es que ha estat una experiencia molt bona, m'he trobat bastant be i he anat fent xino xano la meva passejadeta per Barcelona.

Resultats: http://www.championchip.cat/curses/mitjabcn/res2009g.htm

TRAIL BLANCH FONTROMEU 2009

2009-01-21T15:40:00.006+01:00

Ja hem fet la primera de l'any i la primera amb neu......, molta neu.....

Sabia que seria dura, pero potser no pas tant, el nivell de corredors era bastant alt, aquest francesos, deixebles de l'Asterix segurament prenen alguna pocio magica que els fa correr encara que la neu els hi arribi a les orelles.

La veritat es que s'em va fer bastant pesada, tota l'estona el cap baix mirant on trepitjar, la perdua de traccio a cada passa, el fred als peus.... tot plegat 5h 19' per fer 24 km (sort que no vaig fer la de 51km, potser encara hi seria...).

En definitiva va ser una bona experiencia i vem poder gaudir d'unes vistes inmillorables del Carlit i Llac de Boillousses amb moltissima neu i amb un dia de sol explendid.

Els companys de batalla Ferran i Albert em van demostrar que estan en molt bona forma i m'han fet veure que si no entreno regularment em tocara patir bastant aquesta temporada, aixi que salut i courage pel 2009, encara estic a temps per posar-me apunt......

BALANÇ 2008

2009-01-05T10:32:00.003+01:00

Tanquem definitivament l'any 2008, un any molt dur i amb molts kilometres als peus:

Travessa Nuria - Queralt - Berga 94km (+8550 mts desnivell acumulat)

Travessa Matagalls - Montserrat 83,4km (+5980 mts desnivell acumulat)

Marxa La Selva del Camp 67,7km (+4750 mts desnivell acumulat)

Ultra Trail Aneto 64 km (+4200 mts desnivell acumulat)

Marxa Reus - Prades 55km (+2950 mts desnivell acumulat)

Marxa Cap de Rec 53,4km (+5030 mts desnivell acumulat)

Marxa Riudoms - La Mola 53,3km (+6390 mts desnivell acumulat)

Marxa del Garraf 45km (+3214 mts desnivell acumulat)

i ademes:

Marxa del Montserrati 19,3km

Milla Vertical CUITA AL SOL

Cursa de Muntanya Vilaplana - La Mussara 14,5km

10km Marato del Mediterrani

10km Cursa dels Nassos St Silvestre BCN

5km Cursa de l'Hospitalet

Son prop de 600 km i mes de 40000 mts de pujades i baixades, de corriols i pistes, de nits sense dormir, de pasar fred i calor, de patir gana i molta set, de tenir agulletes i dolors.... pero al final han estat experiencies inolvidables i que espero que al 2009 les pugui repetir i anar sumant + km i + experiencies.... NEVER STOP EXPLORING...

Arrenca el 2009 !!!!!!!!!!!!!!!!

SANT SILVESTRE 2008

2009-01-02T16:31:00.004+01:00

Era l'ultima de l'any i no hi podia faltar...........................

Amb un encospitat mal curat i amb mes de 9000 corredors vaig fer una bona cursa encara que no gaire comode.

Comença el 2009, a veure que tal.........

FINISHER Temps 53' 31

http://www.championchip.cat/santsilvestre/res2008g_8.htm

La frase

2008-12-09T18:09:00.000+01:00

Frase de la semana: "No se centre en ganar dinero; céntrese en conservar lo que ya tiene", Paul Tudor Jones

TRAIL BLANCH FONTROMEU 2009

2008-12-03T12:52:00.008+01:00

RECORREGUTS-PROGRAMMES

El Trail Blanch 2009 proposa 3 circuits marcats:

Ultra Trail Blanch 51km amb 2100m D+

Únic a Europa!

Traçat exigent, en l’esperit del Trail Blanch d’edicions passades… reservat als corredors més ben preparats !

Es tracta d’una carrera de muntanya en altitud i molt exigent.

Passant pel llac de Pradeilles, l’estany del Carlit, el llac de Bouillouses, el Malpass, el llac d’Aude, Bernardi, el Plà de Aveillans, Estanyols, P2000 i Font-Romeu. Trofeu al millor grimpador establert entre 2 punts de control.

MATERIAL OBLIGATORI : ( MALETA CONTROL A LA SORTIDA)
- Maleta amb dipòsit d’aigua, gels o barretes de cereals
- Làmpada frontal, roba para-vent, gorro, xiulet, manta de supervivència.

Ultra Trail Blanch 24km amb 1350m D+

Per els curiosos que volen descubrir les noves sensacions de carreres sobre neu.

Cursa 13km amb 350m D+

Per els curiosos que volen descubrir les noves sensacions de carreres sobre neu.

Accessible per a la majoria, traçat en pistes un 60% piconades.

Les 3 carreres seran cronometrades, amb un sistema de Gestió Electrònica de Carreres (G.E.C) « SPORTident » amb cronòmetres intermediàris i classificació per categories a l’arribada.

Avituallaments complets sobre els 3 circuits, amb begudes calentes i fredes.

Font: http://www.trailblanch-fontromeu.org/

Ja estic inscrit, , sera la primera cursa del 2009, i la primera d'alta muntanya al hivern aixi que, raro en mi, he optat per fer el Trail de 24km no fos cas.....

XIV MARXA DEL GARRAF 45 km

2008-11-17T18:45:00.007+01:00

Ja han passat dies, pero no trobo el moment ni inspiracio per escriure res, aixi que aqui queda penjat i si tinc temps ja escriure alguna cosa.

Amb tanta crisis no tinc temps per escriure.

Unicament dir que sens dubte es una de les millor Marxes de la Copa Catalana...

http://www.umegava.org/notis/2008/08_45_marxa_temps.php

FINISHER 11h 04' tot un record despres de 5 bocates de butifarra, 2 de xoriço, 2 donuts, fruits secs, xocolata, fruita, gominoles i sobretot vinet i RECUPERATION....

TAPERING

2008-11-14T08:55:00.001+01:00

Traducció de part d'un article sobre tapering :

El "tapering" és un terme utilitzat en esports de resistència i bàsicament significa reduir la càrrega d'entrenament abans d'una cursa important. L'experiència personal i la investigació científica han arribat a la conclusió que un període de descans abans de les curses augmenta significativament el nivell d'aptitud física, el rendiment augmenta en una mitjana del 3%. Per a corredors de marató el 3% representa anar uns 5-10 minuts més ràpid.
By Abhinabha Tangerman
http://ezinearticles.com/?Running-Advice---The-Importance-of-Tapering&id=484591

Je je jo em sembla que jo faig mes Tapering que entrenament.....

La frase de la setmana

2008-10-28T14:59:00.000+01:00

"De los errores y de los fracasos con frecuencia se aprende mucho más que de los éxitos."(Reinhold Messner)

IV 10 km Marato del Mediterrani

2008-10-21T11:07:00.004+02:00

Diumenge passat vaig tornar a participar en una cursa de 10 km en asfalt desprès d’un any sense fer-ne cap d’aquest estil.

La prova escullida van ser els 10km de la Marató del Mediterrani a Castelldefels, cursa que ja havia realitzat en dos ocasions i que tot i tenir un recorregut molt planer es fa un tant pesada degut a que básicamente es realitza en dues grans rectes que emocionalment t’acaben cansant ja que sembla que no arribis mai al final.

Aquest any el temps altre cop ens va respectar i la pluja no va deslluir la cursa, on l’ambient era bastant calmat tot i tractar-se en origen de una Marató on hi vaig veure bastantes cares conegudes.

Les sensacions van ser de lo milloret, fent un temps final de 52’30 !!!, tota una gran marca per a mi i lluny em queden ja els records de quan el meu objectiu era baixar de l’hora fa tant sols 2 anyets.

FINISHER 52’30 ¡!! I objectiu assolit ser un sub 53’

http://www.atletisme.com/classificacions/maratomed2008/res2008g_10_2.htm

XXIX Travessa Matagalls - Montserrat 83,4 km

2008-09-25T13:16:00.003+02:00

Un nou repte assolit, despres de 16h i 24 ja en tinc una mes a la butxaca.

Tot hi no haber entrenat gaire be res desde l'UTA les sensacions han estat molt bones, sembla que el fart de pasta i pizza que m'he fotut aquest estiu a la Toscana ha donat bon resultat.

FINISHER amb 16h 24'

Posicio 675 de vora 3000 participants.

A per la propera..............

Clasificacions:

http://www.cegracia.cat/mm08/Mm08.htm

I ULTRA TRAIL ANETO 2008 by TRANGO WORLD

2008-07-28T12:11:00.008+02:00

I EDICIÓN FINISHER 18h 02m

Calvo y Olivar consiguen un record espectacular en la primera vuelta al Aneto232 participantes finalizan el Ultra-Trail Aneto by Trangoworld después de recorrer 64 kilómetros y 7.000 metros de desnivel. El leonés Salvador Calvo y el madrileño Aurelio Antonio Olivar consiguen realizar la vuelta al macizo de la Maladeta saliendo de Benasque en el espectacular tiempo de 8 horas 39 minutos.

El Ultra-Trail Aneto by Trangoworld es el primer trail en autosuficiencia que rodea el macizo de la Maladeta por el GR-11. Es un trail de alta montaña en la que cada atleta debe llevar su comida y material obligatorio.

Las condiciones meteorológicas de una primavera con gran cantidad de nieve hacían pensar en que la carrera se disputaría en malas condiciones, pero la reducción de la nieve en las ultimas semanas ha permitido realizar la travesía en un escenario inmejorable ya que ha permitido que algunos tramos fueran más rápidos, sobre todo los descensos. El punto de partida situado en la población de Benasque reunió a más de 350 participantes equipados con mochila y material de alta montaña preparados para cubrir los 64 kilómetros y más de 7.000 metros de desnivel que recorrían siete valles del Pirineo Central: Benasque, Ballibierna, Llosas, Llauset, Anglios, Salenques y Barrancs.
Salvador Calvo y Aurelio Antonio Olivar dominan la prueba desde los primeros kilómetrosLos dos atletas dominaron la prueba de principio a fin, destacándose poco a poco de sus perseguidores y a media carrera decidieron unir esfuerzos para superar la parte más compleja de la carrera, el valle de Salenques. El buen trabajo conjunto les permitió ampliar aún más la ventaja y el buen hacer de ambos les llevo a las puertas de Benasque en un tiempo récord. En esos últimos kilómetros Salvador Calvo esperó a su compañero y rival en el trail para cruzar la línea de meta juntos, cediendo finalmente Olivar la primera plaza a Calvo

La madrileña María José Zazo se impone con claridad sobre el resto de féminasZazo consiguió una gran ventaja sobre sus inmediatas seguidoras Esther Vives y Ana Cano ambas locales de Benasque y buenas conocedoras del Valle de Benasque. Todas ellas destacaron la belleza del trazado que no dudaron en calificar de impresionante por su variedad y dureza, especialmente el tramo del Valle de Salenques que este año tenia una fuerte acumulación de nieve en su parte más alta.

La carrera eco-responsable que marcará un nuevo estilo de pruebas deportivas en la montañaEl Ultra-Trail Aneto by Trangoworld ha marcado el nacimiento de un nuevo concepto de eventos eco-responsables y respetuosos con la montaña que tienen como objetivo el impacto nulo sobre el medio ambiente y la sensibilización de proteger la naturaleza. Este concepto se basa en que los participantes sean autónomos y se hagan cargo de sus propios residuos en unos itinerarios sin marcas añadidas.

Clasificación ULTRA-TRAIL ANETO BY TRANGOWORLD Hombres1 – Salvador Calvo 8:39:292 – Aurelio Antonio Olivar 8:39:303 – José Manuel Villegas 9:23:18
Mujeres1 – Maria José Zazo 12:25:072 – Esther Vives 13:14:243 – Ana Cano 14:59:24
Equipos Femeninos1 – Mònica Ardid – Teresa Forn 13:11:23
Equipos Mixtos1 – Gorka Sasieta – Jaione Sasieta 11:38:44
Equipos Masculinos1 – Ramón Rierola – Ferran Roque 10:41:20

XVIII TRAVESSA NURIA-QUERALT-BERGA 94km

2008-07-07T13:24:00.005+02:00

La Núria-Queralt bat tots els rècords
El passat cap de setmana del 5 i 6 de juliol va tenir lloc la XVIII Travessa de Núria-Queralt organitzada per l’Associació de Muntanyencs Berguedans i puntuable per la XII Copa Catalana de Caminades de Resistència, una prova amb gran èxit de participació amb prop de 600 marxaires.
El repte personal d’afrontar la marxa més dura de tot l’estat espanyol és un al·licient que no deixa indiferent a ningú. Uns se la prenen com a una prova de foc de cara a la seva participació al multitudinari Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), altres per intentar rebaixar els temps d’anys anteriors i la resta tot just la comencen a gaudir per primer cop.
El fet de posar el llistó de sortida des de Núria en 593 participants, dels 623 inscrits -203 més que l’any anterior- demostra que aquesta caminada enganxa. Gent de totes les edats i procedències, Andalusia, País Basc, Madrid, França, fan en definitiva una prova internacional. A dos quarts de cinc de la tarda, la munió de gent deixava enrere l’ermita de Sant Gil de Núria sota un cel tèrbol que feia aparèixer i desaparèixer el sol amb gran rapidesa.
La forta pujada al pas dels Lladres, a 2.540 m, va ser la primera “meta volant” per als participants que suaven la gota per superar-la, mentre veien de lluny l’encara nevat Carlit, a l'Alta Cerdanya. Tot seguint la carena que baixava a la collada de Tosses, apareixien a banda i banda uns cúmuls amb mala baba, però que només van deixar algun que altre llampec. Ja baixant de coll de Pal al reconfortant refugi de Rebost, la xafogor feia acte de presència i va decidir quedar-se i acompanyar als participants durant tota la nit. Això va provocar un avituallament massiu de cafeïna per combatre la somnolència que patien els marxadors.
A primera hora del matí, petits ruixats de curta durada van fer espavilar a més d’un adormit i el fet d’estar cada cop més a prop de l’arribada donava una nova empenta cap a la fita final. Enguany, l'organització va decidir allargar la prova fins a Berga, deixant el quilometratge en un total de 94. La baixada del santuari de Queralt a Berga es va fer per la bonica drecera de Queralt, passant per tres singulars capelletes. I l’arribada, situada al parc del Lledó de la capital berguedana, va presenciar com 445 participants assolien el repte de la travessa.
Ara la Copa Catalana de Caminades de Resistència se’n va de vacances, reprenent l’activitat el proper mes de setembre amb la caminada més coneguda de totes: la Matagalls-Montserrat. Tot i que abans, una bona representació catalana participarà al UTMB, un dels ultra trails més famosos del món.
Informació facilitada pel Comitè Català de Marxes Fotos: Xavier Capdevila

Novetat 2008: cursa allargada fins a 94 kms (arribada al Parc del Lledó de Berga)

Dades provisionals de la marxa:

Inscrits: 623
Sortits: 593
Arribats: 445

http://www.arctia.net/amb/classificacions/classificacio_2008.xls

FINISHER Temps 20h 02' posicio 247

II MARXA CAP DE REC 53,4 Km

2008-06-16T18:34:00.004+02:00

MARXA CAP DE REC 53,4 Km 5250 mts de desnivell acumulat

FINISHER 11 hores 49 minuts

http://capderec.wordpress.com/10-classificacions/

V CURSA CUITA AL SOL 2008

2008-06-10T15:01:00.003+02:00

L'EMD d'Àreu, l'ajuntament d'Alins i el Centre Excursionista de Lleida ofereixen, una vegada més, una prova excursionista basada en el conte d'en Pep Coll "L'home que corria més que el sol". Mai se sap si les històries del premi Sant Jordi de les Lletres Catalanes 2007 són llegendes, o recullen la "veritat" dels padrins pallaresos o són fruit del trobador de Pessonada. I com que la descripció geogràfica no enganya, ens imaginem que aquell llegendari Malpui és avui Àreu. Es tracta de sortir de la plaça major d'Àreu just quan es pon el sol i arribar dalt del Monteixo abans de que t'atrapi l'ombra. I qui guanyi, ja ho sap, podrà escollir .....

http://www.cel.cat/cuita/2008/classmasc08.pdf

FINISHER 1h 52m

XII MARXA REUS - PRADES - REUS 55 km

2008-06-03T13:54:00.004+02:00

FINISHER 10.02h

http://www.aecreus.cat/admin/resultatcursa.php

La mes sonada .... Ultra Trail Aneto 2008

2008-05-16T12:20:00.002+02:00

L'Ultra-Trail Aneto és la gran volta al massís de la Maladeta i el cim del Aneto que segueix els camins que l’envolten, la travessia natural que recorre els senders de muntanya i part del GR-11 al seu pas pel parc Natural Posets-Maladeta. És un trail d'alta muntanya de 62 quilòmetres i 4.600 metres de desnivell positiu acumulat en autosuficiència, en la que cada atleta haurà de dur el seu menjar i material obligatori. El temps màxim per a completar el bucle és de 24 hores, el que permetrà que molts marxadors puguin completar-lo caminant a ritme de marxa.Un traçat espectacularEl seu recorregut és molt variat, amb el 50% per sobre dels 2.000 metres d'alçada, tres colls de més de 2.400 metres i el seu punt culminant al coll de Salenques de 2.807 metres. Passa per set valls del Pirineus Central: Benasc, Barrancs, Salenques, Anglos, Llauset, Llosars i Ballibierna. El traçat discorre per bons camins de muntanya excepte el tram d'accés al coll de Salenques fins al Pont de Salenques amb 8 quilòmetres de terreny molt tècnic sobre blocs de pedra. D'allà a Benasc se segueix fàcilment el GR-11 que permet transitar-lo sense grans dificultats fins i tot de nit.Primer ultra trail d'alta muntanya en autosuficiènciaL'Ultra-Trail Aneto no és una prova més, és una trail d'extrema duresa, però sobretot un repte personal, un exercici de planificació i dosatge d'esforç i recursos. L'Ultra-Trail Aneto és el primer ultra trail d'alta muntanya en autosuficiència en el que es pot participar de forma individual o en equip i sens dubte es convertirà en el punt de referència per a molts trailrunners, marxadors i muntanyencs que anhelen participar en una prova amb aquest concepte innovador.L'Ultra-Trail Aneto destaca per aquest estil d'autenticitat amb autonomia total en un itinerari natural sense marques complementàries a les que ja existeixen sobre el terreny, cartells, marques i simbologia del GR-11. L'abundància de punts d'aigua al llarg del recorregut permeten realitzar la prova carregant molt poc aigua, gairebé obtenint-la sobre la marxa quan es necessita.L'Ultra-Trail Aneto recupera el projecte original ideat en 1999 d'una prova d'ultra distància i impulsat pels èxits espectaculars de l'Ultra-Trail del Montblanc i del Grand Raid du Cro-magnon, amb aquest últim comparteix el concepte d'autonomia total.Cura de l'entorn i el medi ambientDes de l'organització es vol demostrar el profund respecte cap al medi ambient, la conservació i manteniment de la senyalització del GR-11 i dels camins com era costum antigament i ho és a l'alta muntanya, amb fites de pedra, respectant les normes del Parc Natural Posets-Maladeta.El recorregut de l'Ultra-Trail Aneto discorre per pistes i camins transitats freqüentment dins del Parc Natural Posets-Maladeta. Es realitzarà una conscienciació i vigilància al llarg de l'itinerari per a reduir l'impacte del pas dels participants. Per aquest motiu, no haurà avituallaments i els participants hauran de carregar amb els seus residus fins a l’arribada a meta.ProgramaDijous, 15 de Maig:Obertura de les inscripcionsDissabte, 19 de Juliol:9 a 11 h. Acreditacions i recollida de dorsals - Poliesportiu de Benasc11 h. Briefing11:30 a 12 h. Control de sortida12:00 h. Sortida ULTRA-TRAIL ANETO de Benasc20 a 21 h. Arribada prevista dels primers corredors a BenascDiumenge, 20 de Juliol:12:00 h. Tancament de Meta a Benasc12:00 h. Lliurament de trofeus13:00 h. Dinar de cloenda – Poliesportiu de Benasc

Mes informacio: http://www.nlmt.com/?mmod=staticContent&IDf=25

Ens hi veiem........

CONFIRMAT 7 de Juny CUITA AL SOL 2008

2008-05-09T09:21:00.002+02:00

Els 2905 mts del Monteixo m'esperen el dia 7 de Juny.

18 de Maig CURSA de MUNTANYA VILAPLANA - LA MUSSARA

2008-05-09T09:16:00.006+02:00

Pre calentando............ 14,5 km de no res

http://www.tretzesports.es/vilaplana/1.html

FINISHER 2h 03m

http://www.tretzesports.es/vilaplana/linked/resultats%202008%20pdf.pdf

La Frase

2008-04-29T18:49:00.001+02:00

"El alpinismo nunca deja de ser peligroso. Sólo hay dos momentos en que no lo es: cuando aún no se practica... y cuando ya no se practica." (Georges Livanos)

RIUDOMS LA MOLA RIUDOMS -FINISHER-

2008-04-29T13:12:00.002+02:00

9h 34 posicio 184

Dades importants:Inscrits: 507Sortida: 473, Arribats: 435 (92,0%)Federats sortits: 305, arribats: 293 (96,0 %)No federats: sortits: 168, arribats: 142 (84,5 %)Altres dades:Promig de temps per fer el recorregit: 9h 46 minPromig de velocitat: 5,46 Km/hTotal Km. recorreguts: 25.210,9 Km. El equivalent a anar de Riudoms a Nova Zelanda a peu...Temps mínim: 4h 41min (rècord fins ara). Promig velocitat: 11,38 Km/hTemps màxim: 13h 14min (el escombra). Promig velocitat: 4,03 Km/h

AQUESTS BOJOS QUE CORREN

2008-04-22T08:30:00.000+02:00

AQUESTS BOJOS QUE CORREN Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rars. Alguns surten d'hora al matí i s'obstinen en guanyar al sol. Uns altres es torren al migdia, es cansen per la tarda o intenten que no els atropelli un camió per la nit. Estan bojos. A l'estiu corren, troten, suen, es deshidraten i finalment s’esgoten… només per gaudir del descans. A l'hivern es tapen, s'abriguen, es queixen, es refreden, i deixen que la pluja els mulli la cara. Jo els he vist. Passen ràpid per la rambla, a poc a poc entre els arbres, serpentegen camins de terra, pugen costes plenes de pedres, troten en una carretera perduda, esquiven ones a la platja, creuen ponts de fusta, trepitgen fulles seques, pugen turons, salten tolls, travessen parcs, es molesten amb els automobilistes que no frenen, fugen d'un gos i corren, corren i corren. Escolten música que acompanya el ritme de les seves cames, escolten a les cotorres i a les gavines, escolten els seus batecs i la seva pròpia respiració, miren cap a davant, miren els seus peus, oloren el vent que va passar pels eucaliptus, la brisa que va sortir dels tarongers, respiren l'aire que arriba dels pins, i quasi paren quan passen enfront dels gessamins. Jo els he vist. No estan bé del cap. Porten sabatilles amb aire i sabatilles de marca, corren descalços o calçats. Vesteixen amb samarretes, porten gorres, i controlen una vegada i una altra el seu propi temps. Estan tractant de guanyar a algú. Corren amb el cos relaxat, passen a la del gos blanc, esprinten després de la columna, busquen una font per refrescar-se… i segueixen. S'inscriuen en totes les carreres… però no en guanyen cap. Comencen a córrer-la la nit anterior, somien que l’acaben i al matí s'aixequen com els nens el Dia de Reis. Han preparat la roba i l’han deixat damunt d’una cadira, com ho feien en la seva infància la vigília de les vacances. El dia abans de la cursa mengen pasta i no beuen alcohol, però es premien descaradament i amb un bon rostit tot just acaba la carrera. Mai puc calcular-los l'edat però segurament tenen entre 15 i 85 anys. Són homes i dones. No estan bé. S'inscriuen en curses de vuit o deu quilòmetres i abans de començar saben que no podran guanyar encara que faltessin tots els altres. Tenen molta ansietat en cada sortida i uns minuts abans necessiten anar al lavabo. Ajusten el seu cronómetre i tracten de fixar-se amb els quatre o cinc a qui cal guanyar. Són les seves referències de cursa: “Cinc que corren més o menys com jo”. Guanyar solament a un d'ells serà suficient per anar a dormir a la nit amb un somriure. Gaudeixen quan passen a un altre corredor… però l’encoratgen, li diuen que ja falta poc i li demanen que no afluixi. Pregunten pel lloc d'avituallament i s'enutgen perquè no apareix. Estan bojos, ells saben que a casa seva tenen l'aigua que vulguin, sense esperar que la hi doni un nen que aixeca un got quan passen. Es queixen del sol que els mata o de la pluja que no els deixa veure. Estan malament, ells saben que allí prop està l'ombra d'un arbre o el resguard d'una teulada.. No les preparen … però tenen totes les excuses per al moment que arriben a la meta. No les preparen …són part d'ells mateixos: “El vent en contra, no corria una gota d'aire, les sabatilles noves, el circuit mal mesurat, els que van quasi caminant i no et deixen passar, l’aniversari que vam celebrar ahir nit, la llaga en el peu dret per la costura dels mitjons nous, el genoll que em va tornar a trair, vaig sortir massa ràpid, no ens van donar aigua, al arribar podia esprintar però no vaig voler”. Gaudeixen al explicar-ho, gaudeixen al córrer, i quan arriben gaudeixen d'aixecar els braços perquè diuen que ho han aconseguit. Què van guanyar una vegada més! No se’n adonen que van quedar darrere d’un centenar o d’un miler de persones… però insisteixen amb que van tornar a guanyar. Són rars. S'inventen una meta en cada cursa. Es guanyen a si mateixos, als que els miren des de la vorera, als que miren les curses per televisió i als que ni tan sols saben que hi ha bojos que corren. Els tremolen les mans quan es punxen la roba al col•locar-se el dorsal, simplement per que no estan bé. Els he vist passar. Els hi fan mal les cames, tenen rampes, els costa respirar, tenen punxades en el costat… però segueixen. A mesura que avancen en la cursa els músculs sofrixen més i més, la cara se'ls desfigura, la suor corre pels seus rostres, les punxades comencen a repetir-se, i dos quilòmetres abans de l'arribada comencen a preguntar-se que estan fent allí. Per què no ser un dels entenimentats que aplaudeixen des de la vorera? Estan bojos. Jo els conec bé. Quan arriben s'abracen a la seva dona o al seu marit, que dissimulen, enamorats, la suor de la seva cara i del seu cos. Els esperen els seus fills, i fins i tot algun nét o algun avi els fa un crit solidari quan travessen la meta. Duen un cartell en el front que s’apaga i s’encén que diu “He arribat. Feina feta”. Tot just arriben beuen aigua i es mullen el cap, es llencen a l’herba a descansar però s’han d'aixecar de seguida perquè els saluden els que van arribar abans. Es tornen a llençar a l’herba, i altra vegada s’aixequen perquè van a saludar als que arriben després que ells. Intenten tirar a terra una paret amb les dues mans, pugen la cama des del turmell, abracen a un altre boig que arriba més fotut que ells. Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Miren amb afecte i sense llàstima al que arriba deu minuts després, respecten a l'últim i al penúltim perquè diuen que són respectats com si fossin el primer i el segon. Gaudeixen dels aplaudiments encara que vagin tancant la marxa, guanyant solament a l'ambulància o al tio de la moto. S'agrupen per equips i viatgen 200 quilòmetres per córrer 10. Compren totes les fotos que els treuen i no adverteixen que són iguals a les de la carrera anterior. Pengen les seves medalles en llocs de la casa de forma que que les visites puguin veure-les i hagin de preguntar. Estan malament. "-Aquesta és del mes passat-" diuen, tractant d'usar el seu to més humil. "-Aquesta és la primera que vaig guanyar-" diuen, ometent informar que aquesta la hi lliuraven a tothom, incloent al que arribava últim i a l'inspector de trànsit. Dos dies després de la cursa ja estan de bon matí saltant tolls, pujant turons, bracejant rítmicament, saludant ciclistes, copejant els palmells de les mans dels col•legues que es creuen. Diuen que poques persones en aquests temps són capaços d'estar sols –amb sí mateix- una hora per dia. Diuen que els pescadors, els nedadors i alguns més. Diuen que la gent no suporta tant silenci. Diuen que ells ho gaudeixen. Diuen que fan projectes i fan balanços, que es penedeixen i es congratulen, que es qüestionen, preparen els seus dies mentre corren, i conversen sense pors amb ells mateixos. Diuen que la resta busca excuses per a estar sempre acompanyat. Estan malament del cap. Jo els he vist. Alguns únicament caminen… però un dia… quan ningú els mira, s'animen i troten una mica. En uns mesos començaran a transformar-se i acabaran tan bojos com ells. Estiren, es miren, giren, respiren, sospiren i es llencen. Esprinten, frenen i tornen a esprintar. Em sembla que volen guanyar a la mort. Ells diuen que volen guanyar a la vida. Estan completament bojos.Marciano DuránMarç 2008

Cursa L'Hospitalet

2008-04-21T18:50:00.000+02:00

Cursa 5km Festes de Primavera de L'Hospitalet Temps: 27'40

Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades 67,7 Km

2008-04-21T18:38:00.002+02:00