divendres 8 d’octubre de 2010

Cavalls del Vent 2010 18h 54'


Aquest any si ¡!!!!!!!! Finalment m’he tret l’espina clavada de l’any passat que no hi vaig poder participar per una lesio del genoll, aquest any la cursa pintava de maravilla, un circuit retocat 5 km mes llarg que l’any passat amb 85 km i 12200 mts de desnivell acumulat 24h NON STOP, 650 inscrits entre ells Kilian Jornet, Miguel Heras, Andy Simons, i un llarg etc de corredors bascos i catalans de primer nivell.

La cursa es totalmente recomanable, potser massa maca per fer-la tipus cursa, les vistes son fantastiques i es passa per llocs realmente increíbles que conviden a correr pero tambe a parar i seure una estona en una pedra o tumbat a l’herba i gaudir del panorama. Realment es una travessa per fer en 5 o 6 dies i aki es tractava de fer-la NON STOP en menys de 24h.

Aquest any el meu partner Ferran (dels pocs que encara es deixa enganyar) no va poder venir perque esta fent el trekking dels Annapurnas.



Segons els meus calculs el temps que m’havia de sortir eren 18-20h encara que moments abans de sortir i veure com anava la penya ja dubtava si podria fer-ho en menys de 24h.



A la sortida em vaig trobar al Fran Jungfrau de Tortosa amb qui vaig coincidir a la Matagalls 2008 i que tambe tenia previst fer el mateix temps que jo.

Nomes sortir....13 km de pujada amb mes de 1700 mts de desnivells positiu continuat, aixi que 650 boletaires enfilant amunt era de foto, jo i Fran vem sortir bastant enrradera i vem trobar algun que altre tap, a Fran s’el veia fort i vem quedar que cadascu anes al seu rtme i que la cursa ja faria per veurens, la verita li vaig seguir el rastre una estona i despres es va perdre entre la multitud i ja no el vaig tornar a veure (per desgracia va abandonar per problemes al genoll al km 69 despres de 15h de batalla).

De pujada em trobo al Sergi i al Xavi Transalpines 2009, amb els cuals vaig tenir una dura batalla particular ja que al llarg de la cursa ens vem avançar mes de 10 vegades ja que ells anaven fent paradetes pero qual li folien portaven molt bon ritme, i en canvi jo anava arrossegant-me de control en control sense parar al ritme que el cos em permetia...

Un cop coronat el Refu del Niu de l’Aliga, punt mes alt de la cursa, començem a baixar, jo vaig bastant be físicamente, em falla el cap que no para de fer calculs de temps i mil histories que fan que no trobi un bon ritme de carrera..baixant vaig força be, em trobo un tio de Formentera que em felicita per lo be que baixo, qui em coneix una mica hi ha anat amb moto, bici, corrent o inclus caminant sap perfectament que no se m’ha de seguir a les baixades ni a les pujades, ja que sempre vaig pel cami mes difcil...pero el mes recte...

Aixi que pim pam baixada ve baixada va, amb unes vistes incleibles de la Serra del Cadi vaig matan els km i quan estava apunt d’arribar al km 28 em trobo amb el Kilian Jornet que va coix el molt cobarde ha plegat, sembla que ja venia tocat del Kilimanjaro Quest..... li foto un crit i li pregunto si esta be, em diu que si, aixi que avall que fa baixada...

Amb quasi 10h i em planto al km 43 Refugi Prat d’Aguilo, alla faig un canvi de roba, menjo un poquet i al ataque cap al Pas dels Gosolans de pujada s’em fa de nit, pero decideixo no encendre el frontal fins arribar dalt, aixi que tinc la oportunita de veure una de les postes de sol mes maques que he vist mai... un cop dalt, frontal en marxa i a trotar.... baixo de conya adelanto força gent, enfilo la pista cap Estasen, parada a fer un most i a muerte cap a Gresolet, baixada de vertigen,plena de fang ostia aquí ostia alla adelanto 5 persones, Gresolet una mica de caldo i amunt, em quedo sense bateria al mobil i li demano a un noi que em deixi enviar un sms a la Cris per dir-li que tot va be.

Ja nomes em queda los temuts empedrats i ja esta, pujant començo a flaquejar, he menjat poc i allo es terrible, ademes fa força humitat, aixi que poc abans d’arribar al refu de St Jordi vaig mort, i li foto una xupada de Coup de Fuet que m’anima una mica, un cop al refugi menjo una mica, nomes queden 11 km, l’objectiu de fer 18-20 hores el tinc alla mateix, nomes em cal apretar, aixi que em foto un ibuprofeno amb un trago de coca cola i el resto del coup de fuet, buaaaa, aixo em torna la vida, vaig volar per la pista, vaig adelantar 12 persones de baixada a Baga... i finalment FINISHER CV en 18h 54’....buff s’em va fer llarga pero va valdre molt la pena, feta de menos a mes i amb bones sensacions a les cames.



Amb aquest cursa tanco la temporada ultra, la veritat molt content perque sembla que els genolls encara m'aguanten, l'any passat per aquestes dates pensava que mai mes tornaria a correr aixi que fer sub 19h en aquesta cursa tant dura ha estat fenomenal !!!!!!!!!!!



Resultats: http://www.naturetrails.es/2010/img/classificacionsfinals_parcial.pdf

Fotos: http://www.naturetrails.es/2010/fotos.php

3 comentaris:

  1. Adelantar-ne dotze a la baixada és de campió!!! Haurem de provar l'Ibuprofeno amb cocacola, jejeje

    Salut

    ResponElimina
  2. Fora conyes aixo resucita un mort !!!!, ara crec que millor no abusar-ne....fes-ho servir com a ultim remei...jeje

    ResponElimina
  3. Quina passada! No tinc paraules!
    Bona feina!!!

    ResponElimina