TRAIL ANETO 96 km

"VUELTA AL ANETO" recorre los caminos que rodean la cumbre del Aneto y el macizo de la Maladeta pasando por el Valle de Arán. La vuelta natural que recorre los senderos de montaña y parte del GR11 a su paso por el Parque Natural Posets-Maladeta por el sur y el Valle de Aran por el Norte. Es un trail de alta montaña de 96 kilómetros y 5.950 metros de desnivel positivo acumulado. El tiempo máximo para realizar el recorrido es de 30 horas, lo que permite completarlo caminando a buen ritmo de marcha.

Pasa por siete valles del Pirineo Central: Benasque, Ballibierna, Llosas, Llauset, Barrabés, Nere y Artiga de Lin. Sus puntos culminantes son el Collado de Ballibierna de 2.728 metros, el Puerto de Vielha de 2.442 metros y el Puerto de la Picada de 2.477 metros. El trazado discurre por buenos senderos de alta montaña, donde los del Valle de Ballibierna son los más técnicos.

• Estas son carreras en autosuficiencia de participación individual o en equipo.• No hay avituallamientos líquido ni sólido. • Cada participante deberá disponer de la comida que crea necesaria. Es obligatorio un mínimo de calorías al inicio de la prueba.• El itinerario no estará señalizado especialmente para las carreras, se seguirán las marcas de los senderos PR y GR-11.• Avituallamiento en la llegada.• Está prohibido tener ayuda externa e ir acompañado de otras personas que no sean participantes inscritos en las pruebas.

http://www.nlmt.com/index.php?mmod=staticContent&file=cursa&IDf=121

A por otra..... este finde com autentics gladiadors Ferran i jo vem acudir a una nova cita del mon del utra trail...la Vuelta al Aneto del Trail Aneto de 96 km i casi 6000 mts de desnivell positiu.... un ultratrail autentic de pura muntanya com els que ens agraden als dos.

Sortida disabte a les 8h del mati del poble de Benasque i 30 hores i casi 100 km per endavant, pasant per Coronas, Ballivierna, Llauset, Anglios, Conangles, Port de Vielha, Vielha, Artiga de Lin i Port de la Picada per fer cap altre cop a Benasque...... casi res..... una passejada amb 12.000 mts de desnivell.

Aquest cop jo anava d’avanzadilla i vaig arribar dijous al vespre per tal d’aclimatar-me una mica a l’alçada i agafar força globos rojos...., vaig pujar amb el meu nebot i vem dormir a Senarta, la nit va ser trankila amb una mica de vent, pero amb bona temperatura.

Divendres despres d’esmorzar i fer una excursio per l’Ampriu, arriben Cris, els seus pares i la seva germana i fem cap al Camping del gran amic Tomas “La Borda d’Arnaldet” www.arnaldet.com alla fotem un dinar de ministre i tenim el gust de coneixer a tres corredors que venen d'Alacant de l’equip a To trapo www.atotrapo.com amb els quals vaig tenir el gust de correr durant els primers km de la cursa i que espero tornar a veure en una altre carrera, el seu lema OLD RUNNERS NEVER DIE.

Despres de dinar, banyet a la piscina, saludem a la familia Arnaldet i a la Pili al David que han baixat a banyar-se, a la tarda passejada per Benasque on hi ha força ambient i ens trobem al Sergi i Xavi de la Transalpine que tambe faran la llarga.

A les 21h fem cap a sopar a l’Hotel La Selva d’Ansils on tenim allotjats a la familia.... http://www.hotelselbadansils.com/, vaya hotelet.... jacuzzi a les habitacions, tot de pedra i fusta, nomes 10 habitacions.... buaaaa 100 x 100 recomanable, aixo si, el que fa la carrera mes val que no hi dormi.. si no potser s’ho repensa i no surt a l’endema...

Ferran arriba super tard i ens atrapa a mig sopar, acabat de sopar anem al pabello de Benas on instalem el camp base per dormir. A les 5.45 toca el despertador i fem cap a recollir dorsals, jo tinc el nervis a tope, Ferran esta trankil i se li veu que sortira a matar, esmorzem, ens vestim, fem la bossa i directes a la sortida.

Som 215 corredors que fem la llarga, la gent es veu bastant preparada, saludem algun company, fotos i a les 8h puntuals sortida a muerte a morir....la gent surt a tot drap enfila carrer amunt cap a Senarta... jo intento aguantar el tiron com puc pero vaig super accelerat la motxilla em pesa un munt i no trobo el ritme, aixi que li dic a Ferran que tiri i que tingui bona cursa que jo em quedo enrradera a veure si trobo el meu ritme.

Control de Senarta amb 48 minuts, vaig be, començo a enfilar la llarga pista cap a Coronas, vaig atrapant algun corredor i m’ajunto amb un xaval del Peru amb qui faig algun kilometre, es diu Mario, tambe venia de la Ehunmilak i coneix a la Nerea Martinez, quan enfilem les dures rampes de Ballivierna el deixo enmadera, mes tard ens tornarem a trobar.

Fa molta calor i la gent ja comença afluixar, pujant faig petar algu mes i finalment corono el coll on trobo a Sergi i Xavi.

Baixo amb ells a bon ritme cap a Llauset i s’ens ajunta un altre corredor, l’Argentino amb qui tinc el gust de fer molts kilometres fins a Vielha.

Arribant a Llauset em quedo sense aigua i omplo el Camel directe del riu, enfilem la dura pujada d’Anglios i apartit d’alla baixada matadora fins la carretera de Vielha, a la baixada jo i el Argentino ens despenjem i diexem al Sergi i al Xavi que no van massa fins, tambe els tornare a veure mes endavant.

Fins aquell punt la carrera era coincident amb la primera Ultra del Aneto i portava casi una hora de menos, aixo si que es progressar adequadament...

Em trobava força be, una mica de mal de cames, força gana i fart de veure aigua de riu...pero el cap em fa tirar endavant i arribem a la carretera i tirem cap a Conangles, control i enfilem cap el port de Vielha que passa per dalt del tunel.

Començem la pujada durisima amb molta calor, l'argentino va tirant de mi, jo ja no se per on navego, vaig fos.. a meitat pujada atrapem un grupet i els deixem, tot pujant sento una esquella de bou, penso que la calor m'esta fent una mala passada, pero al poc veig baixar un tio fent sonar l'esquella, quan arribo a la seva altura veig que es el Presi del Centre Excursionista de Lleida el reconec de La Cuita EL Sol, li preguntem si queda molta pujada i ens diu que no res, jo ironicament li dic no sera com la Cuita i ell es posa a riure i ens diu que no.

Apunt de coronar atrapem un altre corredor, el Joan Casas, ens ajuntem amb ell i seguim pujant, un cop dalt trobem un altre company de fatigues, l'Oriol Roca que em dona un tall de fuet que em retorna a la vida.

Descansem i pitant cap a Vielha !!!! baixem a bon ritme, anem sobre el temps previst, esperant arribar a Vielha km 52 abans de les 12h.

Entrant a Vielha estem morts, i ens decidim a entar en un bar a fer un beure, jo em casco una Cervesa d'un trago. La cursa es en autosuficiencia i esta prohibit rebre ajuda ni menjar, pero que collons si portes diners a la motxilla aixo tambe es ser autosuficient.

Vielha esta atope de gent enfilem cap el pabello, alla tinc la gran sorpresa de trobar-me uns animadora d'excepcio el Jefe Joan amb el seu fill i la novia !!!! quina sorpresa.

Entro al Pabello, em canvio de roba, mitjons i bambes, xerro amb el Joan que esta flipant de lo be que em trobo, prenc una mica de caldo i un entrepanet que tenia.

L'argentino ha sortit amb un altre grup, aixi que sortim Joan, els dos Oriols i un altre Joan que tambe s'apunta a a venir amb nosaltres.

Ens queden dos pujades llargues i ja estarem altre cop a la Vall somiada de Benasque, enfilem amunt, anant fent, els km ja pesen i la nit la tenim aprop, tot pujant ens distreiem un moment i ens perdem, intentem fer cuadrar el roadbook a cops de martell pero no hi ha manera, s'ha fet de nit em de tirar enrrera i desfer cami, perdem prop d'una hora, veiem uns llums els atrapaem, sorpresa son el Sergi i el Xavi, flipen de veurem encara per alla...els deixem enrrera i tot parlant atrapem un altre grup, carai el Mario el peruano..., el saludo i a fondo a recuperar el temps perdut..

Jo tinc un moment de baixon, pero sort dels companys que em fan tirar i anem xerrant, l'altre Oriol fara l'UTMB i esta prou fort, els dos Joans tambe estan fets un toros, i no perdem el pas, tot anant fent i dubtant una mica en algun lloc del cami arribem finalment al control d'Artiga de Lin, alla una mica de caldo una fanta i altre tall de fuet i a per la ultima pujada, el Coll de la Picada.

Vaig decidit a acabar, ens trobem amb uns cavalls salvatges i em quedo flipat, la nit esta estrellada, fa vent, pero son moments inolvidables, tiro fort i corono el coll, ja nomes queda baixar.. atrapem dos corredors mes i baixem la forta pendent de la picada sota l'atenta mirada del Salbaguardia, es impresionant...., per fi toquem els Llanos de l'Hospital, alli atrapem a l'Argentino i a 7 o 8 corredors mes, anem prou be i els deixem enrradera, agafem direccio font d'Alba i pim pam pim pam Baños de Benasque, no queden ni 12 km i ja estem, enfilem les ultimas baixades, intentem correr pero jo ja tinc el genoll obert i vaig ranquejant, passem Senarta aixo ja esta fet, comença a fer-se de dia, portem 23h, veig clar que arribarem sub 24h baixada final veiem Benasque enfilem el carrer pincipal, trobo el Lluis i la Loli que ens animen, apretem una mica i FINISHERS !!! amb 23h 48, posicio 73 dels 215 i dels 118 que finalmet hem aconseguit acabar.

Ferran el torero s'ha fotut un carreron amb un tiempazo de 18h 16 i la posicio 20 de la general, i lo mes important s'ha tret l'espina que tenia dels dos ultims abandonaments, esta fet una maquina i aquest cop ho a demostrat, no hi ha dubte, es l'home de ferro.

Un cop dutxat vaig amb Ferran a fotre un esmorzar que fa saltar les llagrimes, truita de bacon amb formatge regat amb un bon vi negre, tot un plaer despres de fer una Ultra com aquesta.

La veritat es que es tracta d'una ultra molt dura, pels km pels desnivell, pel marcatge i per l'autosuficiencia, pero realment es de les ultres mes maques que he fet.

He passat moments autentics i irrepetibles que es quedaran x molt de temps a les cames i al cap, son moments de pura vida que espero que durin per sempre... Gracies ANETO per deixar-te voltar, i espero tornar al 2011.